L’Ajuntament franquista de Barcelona passa a controlar els canals alimentaris

Rate this post

Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, Miquel Mateu i Aureli Joaniquet, alcalde i regidor de proveïments, respectivament, del primer consistori franquista de Barcelona, anunciaven que l’Ajuntament de la ciutat s’havia compromès, formalment i oficialment, a garantir el cobrament dels proveïdors d’aliments, bàsicament dels productors de farina, que abastien la capital catalana. Aquest compromís, que la premsa del dia anunciava a so de bombo i platerets, pretenia oficialment crear un canal estable de proveïment alimentari que abastís amb regularitat, sobretot, els forns de Barcelona. La mateixa premsa relatava que els mercats de la ciutat estaven pràcticament buits: “Hay una notoria escasez de géneros disponibles, lo que, como es de suponer, motiva una alza de precios en la totalidad de artículos”.

No obstant això, altres publicacions de premsa del dia es congratulaven d’aquella mesura perquè contribuiria a acabar amb el fenomen de l’estraperlo d’aliments. Els primers mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista, el caos produït pel conflicte i per la nefasta gestió de les noves autoritats, que només es preocupaven de depurar ideològicament la ciutat, havia sumit Barcelona en un escenari dantesc, dominat per la misèria, les malalties i la mort. Això havia provocat l’aparició d’un mercat negre d’aliments totalment al marge del control del règim, sobretot del Servicio Nacional del Trigo. Els controls rigorosíssims de la producció i les exaccions abusives sobre la comercialització que s’aplicarien més tard revelarien que la mesura ocultava el veritable propòsit del règim: guanyar el control absolut dels canals alimentaris com una forma de dominació.

Imatge: Cues de racionament a Barcelona / Blog The Spanish Civil War

Anar a la font
Marc Pons

Powered by WPeMatico

Translate »