L’aigua de mar és plena d’esperma

Rate this post

Un estudi científic realitzat per un equip d’investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM) a sis punts de la costa europea (entre els quals Blanes), ha descobert que en l’aigua marina s’hi troba una gran quantitat d’esperma de cnidaris (meduses) i de ctenòfors, uns animals molt semblants a les meduses. Així, cada cop que ens empassem aigua a la platja, estaríem engolint grans quantitats d’esperma d’aquests petits organismes. Els resultats d’aquest estudi s’han publicat a la revista Scientific Reports.

Un ctenòfor Shane Anderson Wikipedia

Un ctenòfor. Foto: Shane Anderson.

L’esperma alimenta

La recerca s’emmarca dins del projecte europeu BioMarKs, que té la finalitat d’estudiar la diversitat dels organismes unicel·lulars eucariotes, és a dir, organismes cel·lulars amb el nucli diferenciat. En el marc del projecte, s’han mostrejat columnes d’aigua i sediments d’ambients amb oxigen i sense oxigen, en sis punts de mostreig repartits per la costa europea: Oslo (Noruega), Roscoff (França), Gijón i Blanes (Espanya), Nàpols (Itàlia) i Varna (Bulgària). Les mostres van filtrar-se amb l’objectiu de separar els microorganismes en funció de la seva mida; a continuació, se’n va extreure el material genètic, que va seqüenciar-se.

Els investigadors van observar un elevat percentatge de material genètic en la fracció filtrada més petita. Segons els investigadors, tenint en compte que alguns gàmetes animals són molt petits, el més probable és que el material genètic procedeixi de l’esperma d’alguns metazous amb fecundació externa, sobretot ctenòfors i cnidaris. La proporció del material genètic de l’esperma és especialment abundant (un 33%) en les mostres amb absència d’oxigen. Atesa la seva abundància, els científics apunten que l’esperma podria tenir un paper rellevant com a font d’aliment per a microorganismes i zooplàncton, i que, per tant, tindria un impacte notable en les xarxes tròfiques marines, que fins avui havia passat desapercebut. «Els ecòlegs hem de plantejar-nos seriosament el paper que juga l’esperma com a font de nutrients a la xarxa tròfica, especialment en períodes de fresa, en els quals els gàmetes són alliberats al medi en quantitats ingents», explica Javier del Campo, investigador de l’ICM-CSIC.

meduses pixabay

Més diversitat del que s’esperava

La troballa confirma el que ja han apuntat molts estudis: tot i haver-hi més d’1,5 milions d’espècies animals descrites, es calcula que n’hi ha com a mínim 8,5 milions més sense identificar. Així doncs, es desconeix la major part de la diversitat animal, que, fonamentalment, seria d’animals microscòpics (animals de menys de 2mm), coneguts amb el nom de micrometazous. «Els resultats posen de manifest que els biòlegs encara tenim molta feina a fer per entendre la diversitat animal marina», afirma Iñaki Ruiz-Trillo, professor d’investigació ICREA a l’IBE i membre, també, de la Facultat de Biologia i de l’Institut d’Investigació de la a Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (UB).

Anar a la font
Gustau Nerín

Powered by WPeMatico

Translate »