La vacuna més avançada de la malària podria afavorir la immunitat natural contra el paràsit

La vacuna RTS,S –la més avançada contra la malària– podria afavorir la producció d'una sèrie d'anticossos protectors després d'infecció pel paràsit. Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa, demostra per primera vegada que la vacunació augmenta els nivells d'anticossos davant d'antigens –substància reconeguda com a estranya per l'organisme– que no formen part de la vacuna. Els resultats del treball, publicats a BMC Medicine, identifiquen quins antigens podrien incloure's en el disseny de futures vacunes multivalents, més eficaces.

La immunitat contra un patogen pot adquirir-se de manera natural –és a dir, després d'haver-s'hi exposat de forma natural– o gràcies a una vacuna. De vegades, els mecanismes d'aquests dos tipus d'immunitat no són els mateixos, particularment en el cas de paràsits amb cicles de vida complexos, com és el que cas del que causa la malària ('Plasmodium falciparum'). 

L'equip de Carlota Dobaño, investigadora d'ISGlobal, porta diversos anys estudiant la resposta immune induïda per la vacuna RTS,S, que s'implementarà aquest any a gran escala a l'Àfrica subsahariana. En aquest estudi, els investigadors van voler avaluar com afecta la vacunació a la immunitat natural adquirida posteriorment contra el paràsit. "Fins ara, la gran majoria dels estudis de la RTS,S s'han concentrat a avaluar respostes específiques de la vacuna, i no en la seva influència sobre respostes cap a altres antigens del paràsit", destaca Gemma Moncunill, última autora de l'estudi. La vacuna RTS,S només conté un antigen del paràsit: un fragment de la proteïna CSP. 

Els investigadors van analitzar mostres de sèrum obtingudes d'un total de 195 infants, vacunats o controls, que van participar en la fase 3 de l'assaig clínic de la RTS,S i que van seguir durant dotze mesos. Dels infants, 78 eren de Kintampo, una zona de Ghana amb elevada transmissió de malària, i 115 eren de Manhiça, a Moçambic, on la transmissió és entre baixa i moderada. Els investigadors van estudiar els nivells i tipus d'anticossos dirigits contra un total de 38 fragments proteics (o antigens) de 'P. falciparum', incloent la proteïna CSP, abans i després de la vacunació.

En les anàlisis, van diferenciar tres perfils de respostes d'anticossos davant d'aquests antigens: els que minven després de la vacunació; els que no canvien i els que augmenten. Els del primer grup, en general, són marcadors d'exposició al paràsit i estaven associats a un risc més gran de contraure malària. Els del tercer grup es van associar a una major protecció en reduir a la meitat el risc de contreure la malaltia. Aquests anticossos protectors reconeixen majoritàriament antigens expressats per les fases del paràsit que circulen per la sang i que infecten els glòbuls vermells.

“Pensem que l'eficàcia parcial de l'RTS,S permet que, quan hi ha exposició posterior al paràsit, el nivell de la infecció sigui prou baix per afavorir la producció d'aquests anticossos protectors”, assenyala Dobaño. "Aquest efecte s'apreciaria sobretot en regions amb nivells moderats de transmissió", afegeix.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: