La vacuna de la malària protegeix més del que es creia

Han calgut tres dècades perquè es fabriqués, l’abril passat, la primera vacuna per fer front a la malària, la RTS,S, però en només quatre mesos ja se’n poden veure els primers resultats. La vacuna prevé el 40% dels casos d’aquesta malaltia parasitària en infants de menys de cinc anys, tot i que la protecció només dura uns mesos. Amb tot, un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa, demostra que amb aquesta mateixa vacuna es podria aconseguir més cobertura i, fins i tot, contribuir a fer que els cossos s’immunitzin de manera natural.

La RTS,S -que ja s’està administrant en tres països endèmics de l’Àfrica subsahariana- només conté i es dirigeix contra un dels antigens del paràsit causant de la infecció -la proteïna circumsporozoita (CSP)-. Per a sorpresa dels investigadors, però, la vacunació facilita alhora la producció d’anticossos contra altres proteïnes de la malaltia que no s’inclouen en el fàrmac però que són igualment tòxiques. És a dir, permetria combatre més fronts de la malària dels que s’havia previst inicialment.

Així, i segons explica la investigadora del grup d’immunologia de la malària de l’ISGlobal Gemma Moncunill, la vacuna podria afavorir la immunitat contra el paràsit de la malària davant de possibles reinfeccions. Aquesta patologia és especialment greu en els nens petits i en les persones que s’infecten per primera vegada, “però la gent que viu en zones endèmiques i s’infecten múltiples vegades acaben desenvolupant certa immunitat natural i estan cada vegada més protegits”, remarca Moncunill.

Fàrmac millorable

La immunitat natural és el procés orgànic que es dona després d’una exposició continuada als patògens, però la immunitat també es pot assolir gràcies a una vacuna, com és el cas de la RTS,S. “Els infants, tot i estar vacunats, estan exposats als mosquits, i volíem veure si els que es vacunen generen més o menys respostes immunitàries espontànies”, assegura la investigadora. El problema -subratlla-és que no es coneix quina interacció pot donar-se entre la vacuna i el procés d’immunització i si el cos pot tenir més o menys memòria per atacar els patògens en un futur. L’estudi apunta que alguns tindran menys anticossos per reaccionar contra el paràsit, mentre que altres generaran més immunoglobulines per atacar-lo des de més fronts. Aquest segon grup estaria doblement protegit.

La vacuna contra la malària no és infal·lible: si una persona s’exposa al paràsit i es torna a infectar, un sol paràsit pot desencadenar tota la infecció al fetge i passar al torrent sanguini. “És la primera vacuna i és molt important, però també és molt moderada. Salva moltes vides però es pot millorar”, adverteix Moncunill. L’objectiu dels investigadors és dissenyar una vacuna amb més cobertura aprofitant que pot ser multivalent -incloure més d’un antigen-. “Pensem que l’eficàcia parcial de la RTS,S permet que, quan hi hagi una exposició posterior al paràsit, el nivell de la infecció sigui prou baix per produir els anticossos protectors i evitar la malaltia”, diu Carlota Dobaño, investigadora de l’ISGlobal.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: