La successió al PP reobre la tensió entre Margallo i Santamaría

Rate this post

La successió al Partit Popular reviu els fantasmes del passat al si de la formació conservadora, entre l’exministre José Manuel García-Margallo i l’exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría. La tensió va néixer en els temps que compartien gabinet ministerial i va refredar-se amb la sortida de Margallo de l’executiu de Mariano Rajoy el 2016. Des d’aleshores, l’extitular d’Exteriors no ha amagat els seus recels cap a Santamaría, que ha atiat amb força en un moment en què el PP es debat per escollir el seu proper líder, en un congrés que culminarà els dies 20 i 21 de juliol a Madrid.

I és que Margallo ja s’ha llançat a la carrera per limitar les opcions de la política val·lisoletana. Va anunciar aquest dijous que estava recollint avals per oficialitzar la precandidatura, informava EFE, tot i fer-ho al marge de la direcció nacional de Génova, que no esperava aquest moviment. La qüestió és que només són necessaris 100 avals, i no és necessari que els signants estiguin al corrent de pagament, simplement, que siguin militants. Aquests s’haurien de presentar entre dilluns dia 18 i dimecres dia 20, a les 14h, per quedar oficialment inscrit per a la contesa pel lideratge.

Tanmateix, el polític valencià va deixar la pista en l’aire sobre el motiu dels seus moviments. Entre d’altres coses, va assegurar que si el president de la Xunta de Galícia feia el pas endavant, ell renunciaria a la seva candidatura. “Hi ha una incògnita a resoldre, que és si Alberto Núñez Feijóo es presentarà. L’escenari és diferent si hi és o no hi és. Si hi és, caldrà prendre decisions”, va reblar. La idea és significativa perquè Feijóo s’erigeix en aquesta contesa com un dels candidats forts, en contraposició a Santamaría, qui també sona en totes les travesses. 

De fet, l’excap de la diplomàcia espanyola, també va deixar caure un retret sobre si la número dos de Rajoy era la idònia successora. “Cal una renovació d’idees i de projecte, molt més que una renovació de persones”, va anunciar, en considerar que el PP hauria d’haver assumit fa temps postulats que sí que propugna Ciutadans, com el de la regeneració o el projecte nacional. Per aquest motiu, deixava caure que algú com Santamaría, al capdavant del govern espanyol durant els set darrers anys, potser no seria la més “idònia” per al càrrec.

El fet és que Margallo ha aprofitat la conjuntura de la batalla interna per assestar diversos cops a l’exvicepresidenta, a tall de revenja passada per la seva sortida del govern espanyol. 

Fa uns dies, va assegurar que faria “tot el possible” perquè ella no esdevingués la nova líder del partit, ni portaveu del Grup Popular al Congrés, posició que es manté en mans de Rafael Hernando, posterior a la moció de censura a Rajoy. “No és la meva candidata. Respecte cap a la seva personalitat, el seu treball, la seva capacitat d’ordre, però estratègicament, coincidim molt poc”, va reblar ahir. La situació de diputada rasa, en realitat, deixa la porta oberta a què ella es presenti i centri totes les energies en la contesa.

La qüestió és que aquest mateix dijous, una persona de l’entorn de Santamaría va deixar caure un possible globus sonda. L’exministre de Sanitat i president del PP basc, Alfonso Alonso, va considerar públicament que ella “podria encarnar” la renovació al PP. Tanmateix, cap personalitat del seu entorn, ni la pròpia interessada, s’ha postulat ni en privat ni en públic, de moment. L’únic moviment observat fins a la data és la de l’exvicepresidenta parlant de forma molt amena amb els assistents dilluns a la Junta Directiva Nacional, on es va posar data al congrés de l’estiu. 

I d’entre la resta de possibles contendents, continua en l’aire el nom de l’exministra de Defensa i coordinadora general del PP, María Dolores de Cospedal, i de José Ramon Bauzà, líder balear, de qui es diu podria personificar l’ala més liberal del partit.

Anar a la font
Estefania Molina

Powered by WPeMatico

Translate »