La solució? Un algoritme…

Tres eleccions en tan poques setmanes, no és freqüent i sens dubte ha estat una prova per a la paciència dels votants. Potser és un moment per introduir aquesta idea en una perspectiva bastant més llarga, i la hipòtesi de partida és que la crisi, amb els seus deu llargs anys de durada, ha passat factura a moltes coses. Dues d’aquestes coses sobresurten per la importància que tenen per a la pervivència de la democràcia. La primera idea, formulada per alguns intel·lectuals poc després de començar la crisi, amb els seus devastadors efectes sobre moltes de les nostres societats europees, és que havia quedat seriosament tocat el principi de “contracte social”, i en tot cas la seva versió duradora dels quaranta o cinquanta anys anteriors al 2008. Era creïble: els danys causats als sectors més vulnerables a Portugal, Espanya, Grècia i algunes de les noves democràcies del centre i l’est d’Europa van ser aterridors. La segona és l’impacte que ha tingut en els fonaments del que anomenem “democràcia representativa”, és a dir la relació entre la gent i les elits polítiques, el paper de les eleccions, i la sensació que hem passat pantalla.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: