La serp canvia de dieta en la quarantena

Dies intensos a casa. M’he creat tants entreteniments que hauré acabat el confinament sense haver tingut temps per ordenar la biblioteca, el meu repte des de fa anys. Em passa el temps com un sospir entre les classes d’esgrima on line amb el meu mestre de sempre, Imre Dobos, que les fa a Instagram, formidables, proposant que agafis un fuet si no tens sabre; l’estació ornitològica que he muntat a la terrassa instal·lant diverses menjadores i dedicant estona diàriament per observar ocells –acudeixen sobretot gafarrons i becs de corall–, i espiar el veí de davant, que fa coses molt estranyes, com córrer en cercle i tocar la cassola a deshora (és molt millor que una sèrie de Netflix). També treballo, és clar, tot i que escric poc perquè em passo el dia llegint més missatges (del diari) que una operadora de Bletchley Park. Encara que n’he deixat molts a l’oficina, de llibres no me’n falten: tota la meva vida me n’he anat aprovisionant tement que passés el pitjor, que és no poder anar de llibreries. I el pitjor ha arribat. Pel que fa al menjar, menjo millor, bàsicament perquè he perdut contacte amb les màquines expenedores de snacks del diari. De la redacció trobo a faltar en especial Xavier Vidal Folch: amb aquest silenci és difícil concentrar-se.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: