La revenja de la por

Tota gran il·lusió pot empènyer al desencís. Va passar durant la Transició. L’inici de la dècada dels vuitanta va estar marcada per aquesta sensació. A la crisi econòmica s’hi va sumar l’augment de la violència i la criminalitat, però especialment la idea que la democràcia tan llargament desitjada s’anava esfilagarsant “davant la contemplació d’un aparell polític cada dia més consubstancialment entestat a adoptar mesures repressives i no creatives a l’hora d’afrontar els problemes que l’afectaven”. Així ho editorialitzava aquest diari mentre denunciava retorns persistents cap a la cultura de la repressió en lloc de crear la de la llibertat. Avui dia serien uns quants els que podrien traslladar aquella impressió a l’actualitat de la seva mirada. Uns altres, més grans i supervivents, adduirien que és clarament impossible de comparar, tot i la sensació d’estancament que la pandèmia ha potenciat. Perquè amb el virus també han arribat algunes excuses. Fins i tot per restringir la llibertat no sempre de manera prou justificada.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: