La reputació d’Espanya, oberta en canal

La classe política espanyola hauria de començar a acostumar-se: de vegades, els catalans tenen raó. Ha hagut de venir la Unió Europea i la proposta de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, de tancar les fronteres exteriors de la UE pel coronavirus durant 30 dies perquè el govern espanyol es decidís a fer el mateix amb les seves fronteres terrestres amb França, Portugal i Andorra. En el cas de Portugal era innecessari ja que el govern lusità ja s'havia avançat –la gestió de Lisboa en aquesta crisi està sent, ara per ara, excel·lent– i el francès ha de deixar passar uns dies després que autoritzés la primera volta de les municipals diumenge passat.

Malgrat tot, Pedro Sánchez i el seu govern no acaben d'agafar el bou per les banyes i ha esquivat prendre idèntiques mesures en trens i aeroports ja que es resisteix al confinament total. Tot això, a més, enmig d'una divisió profunda al govern entre PSOE i Podemos sobre les mesures a adoptar i cants de sirena del stablishment sobre la necessitat d'un executiu de concentració… sense el partit morat. Sembla que Pablo Iglesias es resisteix a ser el convidat de pedra d'un govern que fins ara ha estat esquiu a oferir solucions reals a les pimes, autònoms i l'allau d'acomiadaments que en cascada s'estan començant a produir. Per cert, una altra exigència de l'executiu català a la Moncloa que tampoc no ha tingut resposta. Això sí, desposseir les autonomies de competències en la lluita contra el coronavirus ho va fer Sánchez sense tremolar-li el pols dissabte passat amb el decret d'alarma.

I mentrestant, Madrid pren el comandament amb mesures més aparents que reals però que, sobretot, tenen un fort component polític –este virus, lo paramos unidos– Espanya ja és el segon país del món amb nous casos de coronavirus, el director general de l'OMS, Tedros Adhanom, adverteix el govern espanyol que no ha vist el confinamient per frenar el coronavirus i que així no es pot trencar la cadena de contagis. I el Parlament Europeu demana un confinament de 14 dies a totes les persones que arribin de Madrid. També l'expert en malalties infeccioses, Oriol Mitjà, ha assenyalat que el comitè d'emergència espanyol hauria de dimitir ja que ha comès massa errors i també ha ressaltat la seva incapacitat per predir una epidèmia que era evitable.

Al mig de tot això, Felip VI ha de ser l'únic que veu els toros del coronavirus des de la barrera ja que el seu problema és d'una altra dimensió: la corrupció a la monarquia espanyola. Encara que el deep state fa tot el possible per minimitzar l'escàndol de la deixa de Joan Carles I i surt a aplaudir-li en bloc per apartar al seu pare, el vergonyós assumpte, d'una importància colossal, amenaça els fonaments de la institució. Felip VI calla, està desaparegut, i es limita a emetre un comunicat. Mentrestant, Corinna, menyspreada, sembla esperar el seu moment per assestar un nou cop. Qui sap si el definitiu.

La reputació d'Espanya està oberta en canal.

 

 

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: