La reacció queda a mig fer

Sense tenir res a veure amb els anteriors, el Girona va enllaçar el tercer empat. I no en pot tenir queixa, perquè Las Palmas, tot i presentar-se amb algunes absències i en una dinàmica més aviat pobra, va saber incomodar els gironins, que no van trobar l’energia i les llums ni quan van marcar l’1-1, que els havia de servir d’impuls per anar cap al triomf però que van patir. Ni els moviments constants de Francisco –amb les poques peces que tenia– van acabar de donar energia als blanc-i-vermells, que no van acabar amb una garrotada com la de Saragossa però sí amb un altre cop, una vermella –per variar– que deixarà l’eix de la defensa sota mínims contra el Mallorca. Quan no és en un lloc, és en un altre.

A Nahuel li costa sol

Sense Stuani, que encara no està bé, ni Mamadou Sylla, que arrossegava unes molèsties musculars i no s’havia entrenat més des del duel a Saragossa, la responsabilitat ofensiva va ser per a Nahuel Bustos, que sol a la punta no es va sentir gens bé. Francisco va recuperar el dibuix amb tres jugadors al mig, els més habituals. Sense càstig a Monchu, que s’havia equivocat de gravetat a Almeria però que va tornar, com Cristóforo i Ramalho, un cop superada la sanció. Els gironins no van estar còmodes. I el començament hauria pogut ser dramàtic, perquè Calavera se la va jugar obstaculitzant Benito dins l’àrea i va tenir sort que Moreno Aragón, des del VAR, no avisés Milla Alvéndiz. La pilota va ser més de Las Palmas en l’arrencada, tot i que no es traduïa en ocasions de perill. El Girona va començar esperant i tancant espais. Quan tenia la pilota, l’equip no se’n sortia. No trobava la manera de connectar amb Samu Sáiz ni Monchu, i per les bandes ningú generava profunditat. A dalt, la lluita de Nahuel era estèril. Tot plegat es va traduir en una incapacitat preocupant de generar maldecaps a la defensa visitant. Ni verticalitat, ni amplitud ni associacions mínimament productives. Ni una sola ocasió en tota la primera part, que va ser molt i molt pobra. Un xut centrat i previsible de Monchu.

Més problemàtiques, però, van ser les concessions que els blanc-i-vermells van fer. Perquè el ritme era lent, baix i pla, tant dels uns com dels altres, però el Girona va convidar els canaris a posar-hi velocitat de tant en tant, en accions puntuals, regalant pilotes en la sortida. Ni una, ni dues. I tot i que les primeres no van ser aprofitades pels visitants, tanta pèrdua va acabar tenint càstig. En l’última jugada abans del descans, Aday la va perdre en la sortida i, aquesta vegada sí, Las Palmas ho va agrair. Rober –ja n’havia tingut una uns minuts abans, neutralitzada per Juan Carlos– se’n va anar i va trobar amb facilitat Sergio Ruiz, que no va perdonar. Si amb el 0-0 el Girona ja havia tingut problemes greus per generar res de bo.

Francisco va començar la segona part intercanviant de banda Samu Sáiz i Aday. La productivitat ofensiva havia de créixer, per força. I de seguida va arribar a partir de xuts de fora l’àrea, un de Cristóforo –amb rebuig que Monchu va desaprofitar– i un altre de Valles. El pas endavant tenia com a contrapartida els riscos al darrere, i Rober –el millor visitant, amb diferència– va amenaçar amb una rosca (56’). Però el guió demanava anar endavant, encara que generés espais.

Les cartes que hi havia

Francisco va decidir fer entrar Mamadou, a qui probablement hauria reservat si les coses haguessin anat bé, i va fer entrar també Valery. Va remoure també el dibuix, que també tocava. Però l’empat no va arribar en jugada, sinó a partir de l’estratègia. Samu Sáiz va servir una falta i Bernardo, que ja n’havia tingut una minuts abans, la va connectar bé cap a la xarxa (66’).

El gol havia d’activar els gironins, però els que es van tornar a estirar van ser els canaris. De fet, Loiodice va topar amb el travesser (70’). L’intervencionisme de Francisco no es va aturar, tot i que les peces eren comptades. El tècnic va fer entrar Pablo Moreno i Franquesa, i va acabar amb una línia ofensiva molt jove quan va fer entrar Pau Víctor per Samu. Mamadou en va tenir dues, però no va poder aprofitar una centrada massa forta de Valery i, quan la va endreçar, estava en fora de joc. I Las Palmas, que no va perdre la capacitat d’amenaça, hi va tornar amb una internada de Jonatan. Un punt, i gràcies. I la vermella a Bernardo, per tacar-lo.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: