La premsa espanyola reprova el PP (menys ‘La Razón’, que el defensa)

Rate this post

Tocat i… enfonsat? Mentre els grans diaris de Madrid sostenen que la sentència del cas Gürtel ha tocat de ple al govern del PP, La Razón surt en defensa incondicional tant del partit que lidera Espanya com del seu president, Mariano Rajoy, a qui intenten deixar al marge de tota la trama corrupta i fer veure que ell no sabia res, mentre a la seva portada continua sostenint que la macrooperació policial d’ahir a Barcelona tenia per objectiu destapar que el procés es va finançar amb fons públics, quan aquesta confusió va quedar resolta al cap de poca estona que es destapés l’operació.

De fet, el rotatiu dirigit per Francisco Marhuenda arriba a posar en qüestió la sentència del tribunal de l’Audiència Nacional i s’emparen en els arguments del magistrat Ángel Hurtado, que va emetre un vot particular per reclamar que s’absolgués al PP advertint que els seus arguments tenen fonaments i aprofiten l’ocasió per carregar contra el tribunal per haver fet anar a declarar a Rajoy per aquesta trama de corrupció.

Fins i tot El Mundo, que prova de rebaixar la importància del cas lamentant-se que la pena és molt més dura que el cas Filesa que esquitxa al PSOE o que el 3% de Convergència, titlla els feta de “reprovables” i “extraordinàriament greus”.

Defensa incondicional

“Ingerència judicial que danya el PP”. Així titula el seu editorial La Razón, que és l’únic dels grans diaris estatals que surt en defensa clara del PP i del seu president, Mariano Rajoy. El pitjor? La foto de la seva portada il·lustra la macrooperació policial per presumptes subvencions irregulars a la Diputació de Barcelona, una imatge que acompanya al títol “El procés es va finançar amb ajuts públics a ONG de cooperació internacional”.

Després d’utilitzar mig editorial per repassar de la forma més objectiva possible els fets per mullar-se el més mínim en aquest cas, pretenen deixar clar que “la nostra posició és la de respecte a les mateixes [les decisions dels tribunals], a més d’insistir que no estem davant d’una sentència ferma, ja que s’han anunciat recursos, i que, per tant, la presumpció d’innocència empara els avui condemnats”.

Això sí. Es rendeixen en elogis cap el govern del PP i, amb arguments visiblement febles, recorden que els populars “en el seu moment van aturar amb l’expulsió de tots els implicats a més d’amb l’aprovació per part del Govern [espanyol] del paquet de reformes més gran per lluitar contra la corrupció de la democràcia”.

Ara bé. Els de Francisco Marhuenda no tenen cap problema en deixar anar que “la resolució judicial presenta aspectes controvertits i molt qüestionables com apunta l’esclaridor vot particular d’Ángel Hurtado, que va discrepar dels seus col·legues de terna i va rebutjar condemnar al PP per considerar que no era coneixedor del que es feia a Majadahonda i Pozuelo ja que els alcaldes van actuar a la seva esquena”.

Amb aquest argument sota el braç, desautoritzen el tribunal de l’Audiència Nacional assenyalant que “cal incidir en què el denominat «partícip a títol lucratiu», en aquest cas el PP, comporta el desconeixement dels fets i, per tant, sense retret penal”.

I acaben concloent que “com a Hurtado ens ha resultat insòlit i censurable que De Diego i De Prada envaïssin una causa aliena –no era objecte d’aquest procediment– per resoldre que el PP va tenir una caixa B en una sort de condemna preventiva i extemporània”, al mateix temps que subratllen que “ens ha grinyolat que la sentència assenyalés al testimoni Rajoy i qüestionés la «credibilitat» del seu testimoni, que demostra que la prova testifical del president era innecessària per al procés i només útil per generar un debat espuri”.

Rajoy, segons el seu judici no té cap implicació en el cas. “Actuar com a agitadors avantatgistes per alterar l’estabilitat institucional a compte d’una etapa que el PP va deixar enrere fa anys just quan Rajoy va assolir el lideratge del PP, com reconeix la sentència,” reblen.

La credibilitat de Rajoy

Sota el títol “La sentència de Gürtel deixa tocat a Rajoy”, El Mundo subratlla en el seu editorial que el PP “es va lucrar de comissions il·legals a empreses que després beneficiava amb adjudicacions públiques”, mentre “inflava les seves campanyes electorals”, fet que titllen d'”inacceptable, reprovable i extraordinàriament greu que danya la credibilitat de Mariano Rajoy”.

En aquest sentit, recorden que la condemna als populars “és la primera que rep un partit polític en bloc en la nostra democràcia, la qual cosa eleva l’exigència de responsabilitats polítiques,” mentre posen en relleu que “el relat dels fets provats resulta demolidor”.

Precisament per això, sostenen que les penes imposades “revelen i l fangar de corrupció que erosiona els fonaments de Gènova”, però, ara sí, aprofiten l’ocasió per comparar aquesta sentència amb la del cas Filesa del PSOE o amb el 3% de Convergència per lamentar-se que la del PP “contrasta amb la lleugeresa de les condemnes resultants d’escàndols de finançament il·legal que han esquitxat a altres formacions”.

Això sí. Per calmar les aigües, emplacen Mariano Rajoy i al seu partit a fer un “acte de contrició dels seus actes i assumeixi les seves responsabilitats”.

Govern zombi

Mentrestant, El País assenyala que la sentència de la Gürtel “deixa Rajoy sense arguments ni marge polític” i, com l’anterior, destaca que “el cop no té precedents a l’Espanya democràtica”, mentre adverteixen el govern de Rajoy que “les misèries d’una etapa i un estil del qual els actuals dirigents no poden desvincular-se ni quedar políticament impunes”.

I no només això. En una dura crítica al president espanyol, el diari citat llança un missatge clar a la ciutadania posant a sobre de la taula que “la societat no pot acceptar el gir oportunista ni la pirueta dialèctica amb els que intenten desvincular-se de l’era d’Aznar, de la qual el propi Rajoy és fil conductor fins al present”.

Justament per aquesta raó, afirmen que la sentència “despulla el poder del president del Govern [espanyol]” i, per tant, “deixa Rajoy en una posició incompatible amb l’autoritat política i moral que es requereix per a l’exercici del seu càrrec”.

Un executiu que “ja fet malbé per la gestió de la crisi independentista”, així com “per la debilitat de la seva situació parlamentària” i, el que és més, “des d’ahir, ho està molt més per una sentència que assenyala negre sobre blanc la brutícia de finances del partit que el sosté, de la gestió que ha fet d’aquest problema i la nul·la exemplaritat que avui ofereix a la societat”.

La seva conclusió? “La justícia ha funcionat i hem de felicitar-nos per això. La política encara no ho ha fet, i no pot continuar camuflada en la impunitat”.

Marca tòxica

L’ABC, de la seva banda, també es lamenta que “el PP d’avui queda tòxicament marcat” i, de fet, l’adjunt al director, Manuel Marín, adverteix al seu article que “el PP no és Gürtel, però Gürtel era el PP”.

Marín avisa que per a la ciutadania no importa que els càrrecs al partit que governa Espanya siguin civils o penals perquè no “es llegiran la sentència” perquè “el PP d’avui queda tòxicament marcat pels excessos consentits en un PP d’un altre temps, al qual Rajoy també va prolongar artificialment la vida mentre va mantenir Bárcenas com a factòtum de cada euro que gestionava Gènova”.

Mentrestant, El Español, que bateja el seu editorial sota el títol “O dimissió de Rajoy o moció de censura”, té clar que “la contundent sentència del cas Gürtel inhabilita el president del Govern [espanyol] per continuar al capdavant del país” i reclama la convocatòria d’eleccions.

També recorden que aquesta sentència deixa “sota sospita no només el mandat de Rajoy sinó també el del seu antecessor en la presidència del Partit Popular, José María Aznar, i fins i tot el de l’antecessor d’aquest, Manuel Fraga” i, justament per això, afirmen que “els dies horribilis del Partit Popular no semblen tenir fi i l’horitzó penal que li queda per davant no convida a la tranquil·litat” perquè, insisteixen, “a aquest calvari li queden unes altres set creus relacionades amb Gürtel, a més de Lezo, Púnica, Acuamed, Mercasa, Nóos, Brugal i Pokemon, fins a un total de 15 causes”.

Anar a la font
Marta Escobar Martí

Powered by WPeMatico

Translate »