La premsa espanyola no compra l’extradició per malversació i exigeix que es castigui Puigdemont

Rate this post

Decisió inadmissible. La premsa espanyola es mostra disgustada, un dia més, per les decisions de la justícia alemanya ja que considera que la sentència del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein d’extradir al president Carles Puigdemont, però només per malversació perquè això significa donar la raó als “colpistes”.

El problema, tanmateix, però, i sempre segons els diaris de Madrid, no és que la justícia espanyola hagi jutjat erròniament la causa, si no que el sistema d’euroordres funciona. En aquest sentit, desmunten els arguments de la justícia alemanya, mentre animen el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena a continuar lluitant per la causa perquè donen per fet, encara que sense tenir proves, que el Govern va malversar l’1-O i, a més, “es va atrevir” a proclamar la independència aquell 27 d’octubre.

Sense entendre encara el per què de la decisió de Schleswig-Holstein, els grans rotatius espanyols es desmarquen de la justícia europea i se sumen a la fila de seguidors d’aquells que tenen clar que els tribunals espanyols actuen de la forma correcta jutjant un delicte que, segons l’article en què es basen (el 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal) implica l’ús de “bandes armades o individus terroristes o rebels” per ser jutjats per això. A més, mentre centren tota la seva atenció en la qüestió catalana, ignoren a les seves portades, un dia més, les filtracions dels àudios de Corinna que impliquen el rei Joan Carles I en una sèrie de possibles trames corruptes.

Rebel·lió o res

La Razón emplaça el magistrat del Suprem a no acceptar la decisió de la justícia alemanya “de cap manera” perquè, segons el seu punt de vista, “d’acceptar la interpretació germànica, contaminaria la resta de la causa i seria tant com donar per bona l’estratègia de defensa dels colpistes“.

Precisament per això, sostenen en el seu editorial titulat “Puigdemont, per rebel·lió o gens” que “les condicions del lliurament són inacceptables” i, en to irònic, deixen anar que, “en última instància, només quedava retirar l’ordre internacional de crida i cerca”.

Ara bé. De mala gana, aplaudeixen que, almenys, el president en l’exili sigui portat davant dels tribunals “desdenyant la cançó dels separatistes catalans que estaven sent sotmesos a un procés de caràcter polític”, però, alhora, desmunten els arguments del tribunal alemany subratllant que “que, com diu la interlocutòria, no era probable que l’acció dels colpistes hagués provocat «la separació de Catalunya o la destrucció de l’Estat espanyol», entra al terreny de la mera especulació, que se suposa, almenys fins ara, aliè a les resolucions judicials”.

Això sí. Al final de l’escrit es mostren esperançats perquè creuen que encara hi ha temps perquè el Suprem trobi la manera de jutjar Puigdemont de la mateixa manera que la resta de presos polítics. I és que, sense que s’hagi produït el judici i sense proves, donen per fet que “la tasca de comunicació i informació que han dut a terme durant anys els separatistes” ha estat “amb els diners de tots, fomentant els vells prejudicis europeus contra Espanya”.

Insult a la intel·ligència

El Mundo, de la seva banda, afirma en el seu editorial que “no hi Ha d’haver impunitat per a Puigdemont”, però admet que la decisió del tribunal alemany va ser una “clatellada” per a la justícia espanyola. Ara bé. Tot seguit, no poden evitar deixar anar que “resulta inaudit i lamentable que aquest Tribunal es permeti entrar en el fons de l’acusació quan hauria de limitar-se a calibrar l’equivalència dels delictes argumentats pel jutge Llarena”.

Com els de Francisco Marhuenda, aquest diari també argumenta que “aquesta resolució perverteix el funcionament de l’euroordre” perquè es tracta d'”un procediment pensat no per jutjar a fugits com l’expresident sinó per facilitar la cooperació judicial entre Estats membres de la UE”.

Justament en aquest sentit, i com ja va avançar ahir, subratlla que el Suprem no acceptarà el lliurament del president en l’exili només per malversació i es lamenta, alhora, que “malgrat la contundent documentació remesa per Llarena, els magistrats alemanys consideren que no es va produir el grau de “prou” violència durant el cop perpetrat l’octubre passat”. I, el que és més, posen damunt la taula que “el fet que els magistrats neguin que Puigdemont exercís de “líder espiritual” de l’aldarull secessionista i considerin que aquest tan sols volia “negociar” amb el Govern no pot considerar-se més que un insult a la intel·ligència“.

Amb tots aquests arguments sota el braç, i com el diari anterior, també insten al govern de Pedro Sánchez a “no emmudir quan es posa en dubte el sistema judicial” perquè, els recorden, “Puigdemont no volia negociar res. Es va alçar contra l’ordre constitucional, la qual cosa constitueix un delicte gravíssim que no pot quedar impune.”

Atac judicial

Deixant clar que “la decisió sobre Puigdemont ataca a l’euroordre i a la justícia espanyola”, El País subratlla que “una errònia aplicació de l’euroordre per part d’aquesta instància alemanya sotmet a la justícia espanyola a una forta pressió i qüestiona el principi europeu de reconeixement mutu de les decisions judicials al si de la UE”.

Ara bé. Desmarcant-se de la seva línia editorial de les últimes setmanes, es lamenta que “analitzar la documentació aportada pel jutge Pablo Llarena i eximir Puigdemont de l’esmentat delicte és una extralimitació de les seves funcions” perquè, al seu parer, el que haurien d’haver fet és “acceptar l’euroordre sempre que hi hagi en la legislació pròpia un delicte similar”.

En aquest sentit, recorden que la sentència alemanya “limita l’acció de la justícia espanyola, a més de sotmetre-la al probable desprestigi dels qui la posen en qüestió,” cusi que “situa el sistema judicial espanyol en un atzucac” perquè si Llarena acceptés l’extradició “serà impossible aplicar el principi d’igualtat jurídica” amb els presos polítics. Però si no l’accepta, adverteixen, “continuarà sent un fugitiu”.

Sigui com sigui, el diari citat subratlla que “aquest pas confirma que pel que fa al procés Espanya està en trànsit de perdre la batalla del relat internacional” i es mostren dolguts en entendre que “l’eufòria amb què Puigdemont i els seus advocats han reaccionat a la decisió alemanya és un altre detall feridor per a les institucions d’aquest país”.

‘Indepes’ alemanys

Mentrestant, l’ABC obre la seva portada sense esmentar ni la decisió de la justícia alemanya, ni tampoc les filtracions dels àudios de Corinna, però en diferents articles adverteixen que “Llarena lluitarà a la UE fins que Puigdemont sigui jutjat per rebel·lió”.

En un altre escrit titulat “Un llacet al clauer”, Salvador Sostres afirma que “hi ha una cosa que és important dir-la: si malfactors i empresonats haurien sabut quin destí els esperava, mai no haurien organitzat el referèndum ni haurien declarat la independència” i es lamenta de què “si calculen que desobeir els costa poc o gairebé res, desobeiran; però si han de jugar-se una cosa substancial, no només es baixaran els pantalons sinó que faran d’ells banderes per agitar-les als quatre vents”.

A més, Carlos Herrera, que bateja el seu article com a “Ànim, alemanys independentistes!”, argumenta que “aquest mamoneo judicial que ve a dictaminar que Espanya és una espècie d’Estat mitjà africà” i avisa que “qualsevol líder secessionista germànic podrà exhibir aquesta sentència com a eximent de culpa si pretén la independència de qualsevol land sempre que ho faci sense utilitzar fons públics: n’hi haurà prou que uns quants mecenes proporcionin diners particulars perquè això no sigui considerat delicte”.

El Español titula la seva editorial com “El regal de Schleswig-Holstein”, on vol fer saber que, segons la seva opinió, “l’ocorregut amb Puigdemont dona oxigen als colpistes empresonats i ajuda a debilitar l’acusació contra els independentistes”, fet que considera “insòlit i injust” perquè, com la resta, subratlla que “envalenteix al separatisme” i, a més, “desvirtua el mateix sentit de l’euroordre i perverteix l’essència de la UE quant a la unitat de l’actuació judicial”.

Una vegada més, els grans diaris de Madrid es posen al costat del sistema judicial espanyol i tornen a desprestigiar l’alemany i l’europeu, com ja han fet amb decisions anteriors. Queda per veure si finalment Puigdemont serà extradit per malversació de fons públics o si, finalment, i després que la seva defensa presenti el recurs, acaben també per rebutjar aquest presumpte delicte.

Anar a la font
Marta Escobar Martí

Powered by WPeMatico

Translate »