La Moncloa obre la via penal contra Torrent i la mesa

Abans que el fiscal general de l’Estat promogués la tardor del 2017 la causa per rebel·lió contra els líders del Procés, la judicialització ja feia temps que havia començat per a la mesa del Parlament. Quan exercia de presidenta de la cambra, Carme Forcadell va anar col·leccionant advertiments del Tribunal Constitucional (TC), fins que els avisos van derivar en querelles. Forcadell en va arribar a acumular quatre abans que el seu cas passés al Suprem. I, malgrat que el PSOE va arribar a la Moncloa prometent política i distància respecte als tribunals, l’estratègia fins ara és calcada a la que va seguir el PP. Ahir el consell de ministres ja va obrir la porta a la via penal contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els membres independentistes de la mesa per haver admès a tràmit noves resolucions sobre l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Tan calcada és l’estratègia que segueix el patró exacte: primer, recurs d’inconstitucionalitat i, quan la Moncloa considera que s’ha vulnerat la sentència del TC, petició a l’alt tribunal perquè traslladi el cas a la fiscalia. En la pròxima reunió del Constitucional, doncs, aquest serà un dels punts que hi haurà sobre la taula, tret que abans el ministeri fiscal decideixi actuar d’ofici contra Torrent.

L’executiu espanyol insta en concret a estudiar si amb l’admissió a tràmit de la resolució unitària de resposta a la sentència i l’última de la CUP -totes dues feien referència a l’exercici de l’autodeterminació- la mesa del Parlament pot haver incorregut en un delicte de desobediència. Si és així -la Moncloa no en té cap dubte-, demana al TC que ho posi en coneixement immediat del ministeri fiscal. Les dues resolucions han estat admeses a tràmit per la mesa -contra el criteri dels lletrats del Parlament en el cas de la resolució conjunta-, però no es votaran fins després de les eleccions del 10 de novembre i, per tant, encara no han sigut aprovades. Un fet intranscendent per al govern espanyol, que en té prou amb la negativa de Torrent a excloure les resolucions del debat parlamentari.

“Hem pres l’humil, serena però determinada decisió de no permetre que al Parlament hi entri la censura”, va reiterar ahir el president del Parlament en declaracions a l’ACN. En la seva opinió, és “insòlit” i “impropi” en democràcia que Madrid persegueixi la mesa “per defensar el dret a la llibertat d’expressió”. Forcadell va acabar sent jutjada per rebel·lió -i condemnada per sedició- al Tribunal Suprem, però la resta de membres sobiranistes d’aquella mesa estan pendents del judici per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i s’arrisquen a quedar inhabilitats per exercir un càrrec públic.

Les al·legacions del Parlament

D’altra banda, ahir la vicepresidenta en funcions del govern espanyol també va anunciar que han demanat un informe urgent al Consell d’Estat per determinar si també es va incomplir la legalitat amb el debat monogràfic que es va celebrar al Parlament com a resposta a la sentència del Procés. En aquell ple no hi ha haver votacions, però la número 2 de l’executiu estatal va apuntar ahir que consideren que “no correspon al poder legislatiu debatre resolucions del poder judicial i desafiar la separació de poders”. És a dir, la Moncloa defensa que un Parlament no pot ni tan sols qüestionar les decisions dels jutges.

Això és precisament del que es queixen els serveis jurídics del Parlament. Ahir es van fer públiques les al·legacions que han presentat contra els incidents d’execució de sentència que el TC ha fet arribar durant els últims dies a la cambra contra diverses de les votacions que van tirar endavant en l’anomenat ple de la Catalunya real, celebrat a instàncies de Ciutadans al mes de juliol. Els lletrats no només consideren que es poden qüestionar sentències judicials, sinó que al Parlament s’hi pot debatre fins i tot sobre qüestions inconstitucionals. La clau, expressen en els escrits, és que les resolucions o les mocions que es debaten a la cambra no tenen efectes jurídics, sinó que són simplement l’expressió de la “voluntat” dels diputats o del mateix ple.

Els serveis jurídics del Parlament defensen que es pugui reprovar el rei i ratificar el compromís amb l’autodeterminació. Del rei, recorden que la seva inviolabilitat no implica que no pugui ser criticat i enumeren diverses decisions del Tribunal Europeu de Drets Humans que ho assenyalen, com la crema de fotos del monarca, entesa com un exercici de “llibertat d’expressió”.

Pel que fa a l’autodeterminació, els serveis jurídics consideren que no es pot excloure del debat sempre que no es plantegi arribar a exercir-la per mètodes il·legals. “La resolució es limita a afirmar el dret a l’autodeterminació sense dir en cap moment que es pretengui fer efectiu al marge de procediments fora de la Constitució”, diuen sobre la resolució aprovada al juliol. La diferencien, en canvi, de la declaració de ruptura del 2015, que marcava el full de ruta cap a la independència en 18 mesos sense cabuda en la legalitat, i que també va ser anul·lada per una sentència del Constitucional.

Empara als diputats del PSC

I encara una última decisió en la plana jurídica. Ahir el Tribunal Constitucional (TC) va donar la raó als diputats del PSC, davant d’una “vulneració” dels seus drets per part de la mesa del Parlament, a l’admetre a tràmit el juliol del 2018 la resolució de la CUP que ratificava els objectius polítics de la resolució de ruptura del 9 de novembre del 2015.

L’arena parlamentària ja fa anys que té continuïtat als tribunals, encara que sovint hi arribin declaracions d’intencions, de voluntats o simples crítiques polítiques. I, de moment, ni els que les aproven ni els que les recorren opinen que res hagi millorat.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: