La mirada malalta i tòxica d’‘El Mundo’ sobre la vida política

Meravella l’ús del llenguatge que fa El Mundo als seus titulars per torçar, enverinar i estrafer la realitat. Fa esfereir. En pocs dies esgotaran tot el catàleg de tremendismes de la llengua castellana per pintar cada sant dia un panorama més catastròfic, més estresant, més feridor. Avui diu que Pedro Sánchez “agita” una reforma del sistema d’investidura del president del govern espanyol per amagar la seva “incapacitat” de negociació, com volent dir que el candidat socialista no sap més que fer trampes de tafur per disfressar la pròpia incompetència per bastir una majoria.

De la mateixa manera, presenta l’acord entre PSC i JxCat per governar la Diputació de Barcelona com un “pacte amb els separatistes per a gestionar mil milions”. És a dir, com una reunió clandestina de mafiosos per repartir-se el botí de les seves extorsions. El Mundo és així gairebé cada dia, almenys pel que fa a la informació política.

L’acció política de Sánchez o dels independentistes o de ____________ (posi aquí el que vulgui) pot agradar gens, poc o molt, esclar que sí, però interpretar a diari en forma d’humiliació i ofensa tot allò que fan uns i altres, sense acudir a l’explicació dels fets nets i pelats, és més típic del pamfletarisme d’altres èpoques i un insult a la intel·ligència dels lectors. Potser se’n podria dir periodisme skinhead o periodisme xequista. Aquest diari té una mirada malalta, cellajunta i tòxica sobre la realitat, que s’expressa en el to barroer de parte de guerra tacat de conyac barat. Sense enginy ni traça, tot es descriu en termes obtusos i incendiaris. El cataclisme final és a tocar. Potser els seus portadistes es pensen que tothom és així? Per ells faran.

Algú demanarà proves de tot això. Només cal comparar els titulars dels altres diaris, de tots —fora de l’ABC, que de fa dies viu en un univers paral·lel—, sobre els dos afers esmentats. Avui és un bon dia. No es tracta d’un afer estètic o d’una querella de gustos, o que aquesta peça estigui escrita en un to semblant. La qüestió és quina contribució a la vida pública, ja prou fracturada, es fa amb aquesta mena de periodisme de mirada torta, de cereal orb, de caserna decimonònica, que no respecta els fets i dona veu a les interpretacions més crispades i extremistes. Si no volen informar, almenys que no cridin.

Postdata: Boníssima la tria de la foto ("Jo? Què he fet, jo?") d'El País per acompanyar la informació sobre el finançament il·legal de la Lega, el partit xenòfob del viceprimer ministre italià Matteo Salvini.

EM

EP

LV

EPC

EPA

ARA

LR

ABC

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: