‘La memòria de l’Oracle’: El dolor dels vençuts a la Mallorca rural

Rate this post

La memòria de l’Oracle, de Pere Joan Martorell (Edicions de 1984) va obtenir el Premi Mallorca de Narrativa el 2017. I recentment ha estat escollida com a finalista al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2018, juntament amb Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols (editorial Periscopi) i Sobre la terra impura de Melcior Comes (editorial Proa). La trama de la novel·la se situa a la Mallorca rural, en els durs anys de la postguerra. El personatge central de l’obra neix just en acabar la guerra i pertany al col·lectiu dels vençuts: fill de represaliat, net d’exiliats, d’una família anticlerical… La seva història, doncs, és previsiblement tràgica. I el destí es va acomplint inexorablement: el pes de la derrota marcarà la seva vida.

La pèrdua

El protagonista de La memòria de l’Oracle, en Jacob, és un home marcat per la pèrdua. Per la pèrdua d’una guerra, per la pèrdua dels membres de la família, per les pèrdues econòmiques, per la pèrdua de l’estabilitat… El sentiment de pèrdua s’inicia a la fi de la guerra, quan encara és al ventre de la mare, i es perllongarà durant dècades, on enlloc d’anar recuperant-se de les pèrdues, en Jacob n’anirà sumant de noves. Sempre serà un personatge marginal, més relacionat amb els absents, els que se n’han anat, que amb els presents. I acabarà obsedit per conèixer un passat que se li oculta, del que no es parla, perquè és dolorós, perquè és humiliant. Els secrets són omnipresents: hi ha certs fets que tothom coneix i que tothom oculta i Jacob no pararà d’intentar treure’ls a la llum.

La processó va per dins

La història d’en Jacob és una història d’introversió. No és una epopeia de dolor compartit, sinó d’una tremenda resiliència. El protagonista afirma en diferents ocasions que la pell se li endureix, i confessa la seva natura “camaleònica”. Cova una immensa rancúnia cap al seu entorn, i té motius més que suficients per covar-la, però no la sol mostrar mai. Ni tan sols es pot permetre de mostrar la seva justificadíssima indignació. Jacob calla, però no és indiferent. Ans al contrari, mai no s’atura d’indagar sobre els silencis que l’envolten, sobre els secrets ocults de la família, sobre el poble, sobre la repressió…

Ai dels vençuts!

Moltes de les novel·les recents sobre la guerra civil són històries idíl·liques de resistents a ultrança, de personatges amarats de força i determinació malgrat la derrota. Amb tota probabilitat la versió de la història que explica Martorell és molt més fidedigna. La història dels vençuts de Martorell és lletja, plena de renúncies, concessions i petites derrotes quotidianes. És una història que passa per la tristesa, l’amargor, la bogeria, l’alcoholisme, els abusos, i la violència. Una història plena de desesperança que tendeix a perpetuar-se, perquè la derrota ho embruteix tot. Els derrotats de Martorell no tenen dignitat, no tenen felicitat… Només por i rancúnia. La Mallorca de La memòria de l’Oracle no té res a veure amb la imatge turística de la Mallorca del desenvolupisme franquista. És una Mallorca que ofega, claustrofòbica, profundament repressora. Un univers del que no és gens fàcil escapar.

Un veterà desapercebut

Pere Joan Martorell (Lloseta, Mallorca, 1972) és un autor que ja té una quinzena d’obres publicades. Però molts dels seus llibres han aparegut en editorials de les Illes, que tenen poca sortida al mercat del Principat i per això fins ara no ha estat molt reconegut. Ha publicat alguns volums de poesia, com La tardor de l’ombra, La veu del silenci, Curs de matèria reservada o Dansa nocturna, que va guanyar el premi Joan Alcocer el 2006. És autor dels reculls de contes Art de trobar veritat i Vides errants, a més de les novel·les Nocturn sense estrelles i Llibre de les revelacions. Però, realment, ha estat La memòria de l’Oracle la novel·la que li ha donat relleu en el món de les lletres catalanes.

Un nou premi a obra ja publicada

El Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, que enguany arriba a la seva segona edició, és un premi diferent a la majoria de guardons literaris, perquè s’ofereix a una obra publicada. En el fons s’inspira en el Premi Goncourt, un dels guardons de més prestigi de França que es dona a una obra ja publicada i que pretén donar relleu a alguna novetat que potser no ha arribat prou al públic. Òmnium Cultural va decidir llançar aquest premi per tal de prestigiar la literatura catalana. Però no van optar per fer un premi honorífic com ho és el Goncourt (que té una dotació de tan sols 10 euros), sinó que es va decidir donar un premi sucós, amb una dotació addicional per a l’editor amb la finalitat que pogués fer una segona promoció de l’obra. Enguany, de la preselecció de 24 novel·les feta per un comitè d’experts, el jurat independent i de prestigi format per  Roser Cabré Monné, Maria Dasca Batalla, Carme Gregori Soldevila, Oriol Izquierdo Llopis y Xavier Pla Barbero n’ha triat tres com a aspirants al guardó d’Òmnium Cultural a la millor novel·la de l’any. És la segona edició d’aquest premi, el millor dotat econòmicament a obra publicada:  20.000 euros directes i 5.000 més per a promoció. La primera guanyadora del Premi Òmnium va ser la novel·la Els estranys de Raül Garrigasait.

Més enllà del tema de sempre

La temàtica de la guerra civil està de moda en la literatura catalana. Però La memòria de l’Oracle destaca entre la majoria de llibres d’aquest tipus per la seva cruesa.. No hi ha cap idealització. No és tan sols que aquesta novel·la relati escenes de gran crueltat; el més dur de Pere Joan Martorell és la desesperança, la desolació de l’univers que retrata, una Mallorca embrutida, contaminada per la violència, pels abusos, per la humiliació. La trama de La memòria de l’Oracle s’inicia quan la guerra ja ha acabat, però condensa tota la brutalitat, i tota la indignitat d’un conflicte que es desenvolupa en un petit territori, on les rancúnies es perpetuen i les venjances es filen nit i dia. Una novel·la que relata, com poques, com la brutor de l’Espanya franquista va conquerir cossos i ànimes, també, en els paraisos mediterranis de les Illes.

Anar a la font
Gustau Nerín

Powered by WPeMatico

Translate »