La marquesa i els altres

La marquesa de Citri, un personatge de caràcter atrabiliari que apareix breument a les pàgines de Sodoma i Gomorra, el llibre quart d’A la recerca del temps perdut, pateix el desfici d’observar en les altres persones certs presumptes defectes que ella troba insofribles i que no pot deixar d’assenyalar amb vehemència. Aquesta obsessió, lluny d’estar motivada per defectes objectius i concrets, sembla més aviat respondre en tots els casos a les absurdes percepcions de la seva imaginació neuròtica. Tots hem conegut persones afectades per aquest mal de l’esperit, i potser molts de nosaltres l’hem patit en ocasions d’una manera més benigna que la que descriu Proust a propòsit de la marquesa, a qui tot li provoca irritació: des de l’estil de vida de les seves coneixences fins a la música de Beethoven. Per un motiu o un altre, tothom li sembla estúpid, i aquest és probablement el símptoma més clar de la màxima estupidesa. “Un home de gran talent —escriu el narrador de la Recherche— prestarà en general menys atenció que no pas un ximple a la ximpleria dels altres”.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: