La llei del més vulnerable

Rate this post

Durant molt temps vaig creure que totes les coses bones que em passaven a la vida eren qüestió de sort. Que jo no havia fet res per aconseguir-les. I que, per tant, no les mereixia. Disposar de tants privilegis de sèrie em feia sentir estranyament culpable. Vaig néixer blanca, sana i sense discapacitats aparents; còmoda amb el cos que em va tocar i amb el gènere que em van assignar.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »