La justícia (espanyola) presideix el Parlament (català)

Rate this post

Cada dia que passa és un dia més que Espanya retrocedeix en el calendari de l’Estat de dret. Si seguim així, aviat serem a l’època d’Atapuerca.

Ja ha quedat acreditada 1/ la vulneració de la legalitat en l’aplicació del 155, començant per la Constitució, 2/ que les acusacions de rebel·lia i sedició no se sostenen per cap banda (si no, no haurien retirat d’euroordre), 3/ que el president Puigdemont no ha fugit sinó que ha optat per refugiar-se en aquesta Europa democràtica on a la gent li apliquen la llei, no el que un sistema judicial del qual no et pots defensar interpreta que és la llei, 4/ la vulneració del dret d’un Parlament a debatre el que consideri convenient i 5/ que aquells que repetien amb precisió matemàtica que… “els dies 6 i 7 de setembre es van vulnerar els drets dels diputats…” no defensaven realment els drets dels diputats. Si fos així, ara criticarien amb la mateixa vehemència que es vulnerin els drets d’uns quants diputats electes en prohibir-los assistir al ple constitutiu del Parlament.

I ens aturem aquí, en el ple de dimecres. I recordem allò de… “en absència de violència es pot parlar de tot”, una de les grans estafes intel·lectuals de l’Espanya del segle XX. Va recordar-ho José Antich aquí mateix divendres. L’any 1987, Juan Karlos Ioldi, empresonat preventivament en una cel·la d’aïllament per pertànyer a ETA, va poder assistir a la sessió d’investidura del Parlament Basc. El més rellevant és que fa 30 anys, un jutge va considerar que “si la legislació permet que els ciutadans en presó preventiva, encara que estiguin acusats de delictes castigats amb penes severes, siguin candidats a parlamentaris o a presidents de les comunitats autònomes i són elegits democràticament, oposar traves a l’exercici del seu dret lesionaria, a la vegada, els drets polítics dels seus electors”. En aquell moment, el Fiscal General de l’Estat va recórrer la decisió, però aquella justícia va mantenir la seva argumentació. Ara, la justícia oficial espanyola hauria d’explicar un canvi de criteri que significa vulnerar els drets dels electes, però sobretot els dels ciutadans que els han votat.

I ja, de pas, la justícia oficial espanyola podria explicar-nos on queda la separació de poders quan un jutge es permet primer interpretar i després inventar-se el reglament d’un Parlament. I on està escrit que un jutge, en nom de la seva interpretació de la Constitució, pugui retallar els drets dels ciutadans, cosa que és absolutament inconstitucional. Ja només falta que el primer jutge de la justícia oficial espanyola que passi per la porta del Parlament, entri a l’edifici, pugi per l’escala, es proclami President de la Cambra i comenci a donar ordres.

Però, un cop més, sap el pitjor? Que això està passant i no passa res. Bé, sí, passa una cosa molt greu: que la gent calla perquè té por. Una por que ens ha fet retrocedir a les èpoques quan trucaven de matinada a la porta de casa teva i era un grup d’encaputxats que acabaven de detenir el lleter i ara venien a per tu.

Anar a la font
Iu Forn

Powered by WPeMatico

Translate »