La justícia com a braç de la dreta

Que Mariano Rajoy deixés en mans de la justícia la política a Espanya i, sobretot, el conflicte català, ha tingut dues grans conseqüències: és impossible desenredar la troca de casos que hi ha en un o un altre tribunal, des del Tribunal Suprem a l'Audiència Nacional passant per jutjats locals i territorials fins a arribar al Constitucional o al Tribunal de Comptes; i, en segon lloc, li ha donat a la justícia a Espanya tant poder que marca diàriament l'agenda informativa i s'ha convertit en un veritable actor en contra del govern espanyol. L'anomenada esquerra, o sigui, el PSOE somiava truites quan era a l'oposició i pactava amb la dreta llocs crucials de la judicatura i del Consell General del Poder Judicial. Ara, en canvi, comprova diàriament com la teranyina d'interessos que han teixit els conservadors amb anys, peons i habilitat -l'exministre Federico Trillo hi té molt a veure- fa que el deep state mani més que el govern i revertir la situació esdevé una tasca titànica.

S'ha vist aquest dilluns amb la decisió del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació o no com a diputat del president Quim Torra. Després de diversos dies de deliberacions i en contra, fins i tot, del que demanava la Fiscalia, el Suprem ha donat la raó a la Junta Electoral Central i ha mantingut la inhabilitació. Més enllà que és un atropellament dels drets del diputat i de la sobirania del Parlament en tota la regla, ja que aquesta decisió no s'hauria d'haver produït fins que hi hagi una sentència en ferm del Tribunal Suprem, el cert és que provoca una autèntica batalla campal a partir d'ara sobre el que s'ha de fer.

La Junta Electoral Provincial de Barcelona ja s'ha mogut i ha donat 48 hores al president del Parlament, Roger Torrent, perquè li comuniqui el nom del diputat que substitueix Torra. Un dictamen dels lletrats de la Cambra catalana elaborat fa unes setmanes deia que la JEC no li podia treure l'acta de parlamentari al president de la Generalitat. Ara què diran, una vegada també ha parlat el Suprem? Pel mig hi ha també el posicionament polític del Parlament, que va ser contundent respecte a la qüestió i va aprovar que només ell, la Cambra catalana, podia retirar-li l'escó. Quim Torra ja ha dit que no pensa acatar el dictat pel Suprem i la JEC i que dilluns estarà participant en les votacions del Parlament.

És obvi que, en aquesta ocasió, el govern de Pedro Sánchez no vol un incendi en uns moments en què està teixint una relació amb Esquerra Republicana, que encara està en fase de construcció i de generar confiança; té en portes una entrevista amb Quim Torra a Barcelona, anunciada per a la primera setmana de febrer, i ha de reunir-se la taula de diàleg entre els dos governs. Per això, ha posat a sobre de la taula la modificació del Codi Penal sobre el delicte de sedició com una picada d'ullet als independentistes. Però la justícia té el seu propi calendari i la seva pròpia agenda. I la dreta farà l'impossible perquè el que no pot guanyar al Congrés mitjançant les majories parlamentàries ho pugui aconseguir als tribunals. I Sánchez ja comença a adonar-se'n.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: