La impune corrupció catalana

En el debat perpetrat per TVE fins que el candidat de Ciutadans no va fer la gràcia d’esmentar la bicha, recordant la senyora Laura Borràs, presidenta de club de fans del fugit Puigdemont, la seva condició d’investigada al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de corrupció, els candidats seguien submergits plàcidament en les aigües fangoses de l’oasi català tal que si fos un líquid amniòtic. L’ocurrència del senyor Carrizosa va provocar un rictus de desgrat en tots els participants, com si això els obligués a fer un esforç per abordar un tema que resultava una molèstia a més d’una pesadesa. La senyora Borràs va sortir amb un ciri trencat adduint que “ella tenia la consciència tranquil·la” com si a l’audiència l’estat de la mateixa ens pogués interessar gens ni mica.

És una rara astúcia habitual dels independentistes, aquesta suposada “confrontació intel·ligent” segons el senyoret de Waterloo, la seva presència a les llistes electorals que li facilités una demora del procés judicial ja que del Suprem tornarà al Tribunal Superior de Justícia amb la qual cosa la sentència ferma s’allargués a calendes gregues, sinó que a més en el cas de ser la primera dona presidenta de la Generalitat, la seva inhabilitació sempre pot ser motiu per muntar l’enèsim pollastre. Tornarem a interpretar la coneguda melodia Begin The Beguine.

El cas és que a partir de llavors la corrupció ha entrat sorprenentment en campanya en una societat on, sense anar més lluny, el senyor Jordi Pujol, acusat per la justícia de dirigir una “organització criminal” per al seu propi enriquiment pot publicar un article en la Vanguardia sobre el concepte de nació o el senyor Xavier Melero pot, en aquest mateix diari, ciscarse en els fiscals que s’oposen a la concessió de l’indult als supòsits presos polítics sense assenyalar que és l’advocat d’un d’ells, Joaquim Forn, el que constitueix una flagrant conflicte d’interessos. Encara sort que el senyor Javier Godó, comte i Gran d’Espanya explicava que la seva missió com a editor del diari era posar els mitjans necessaris per a la recerca de la veritat.

Poc després de fer-se la foto de grup amb tots els auto denominats “presos polítics” amb el cartellet de l’amnistia han començat els cops de peu sota la taula i les ganivetades per l’esquena. El senyor Oriol Junqueras ha vist com de cop i volta se li obria el cel. Així ha procedit a mostrar el pedigrí, la neteja de sang d’ERC en relació a la corrupció. Un remake de la vella melodia interpretada ja per Carod Rovira amb la coneguda romanç de “les mans netes”. Per l’actual líder el seu partit porta 90 anys de puresa virginal en aquesta matèria que, a mi, gat vell i escaldat, m’ha recordat els cent anys d’honradesa del PSOE proclamats pel llavors vicepresident del PSOE, Alfonso Guerra, perquè tot seguit els explotés l’escàndol del germà de líder socialista. Després ja va venir Filesa, els fons reservats, el GAL…

Tampoc hi ha, com diuen les terres de l’Ebre, “pixar molt alt perquè et pots mullar la cara amb el vent” quan ERC va excloure una investigació al seu exsecretari d’organització, Xavier Vendrell, sobre un possible cas de corrupció després de ser investigat, en el marc de l’anomenada operació Voloh. Ni mantenir Junts per Catalunya la coalició amb el PSC a la Diputació de Barcelona, gràcies a la qual altra investigada per corrupció, la senyora Núria Marín, presidenta de la mateixa continua exercint aquest càrrec i el d’alcaldessa de l’Hospitalet. Tampoc el candidat senyor Illa del PSC no ha dit res al respecte, no fos o fos que no pogués passar pàgina que és pel que es veu la seva principal preocupació.

Catalunya ha passat, això sí, de puntetes sobre la corrupció. Des el finançament irregular de Convergència a través del Palau de la Música passant pel suposat llegat de Pujol a l’estranger i arribant a el 3% denunciat “in ille tempore” per Pasqual Maragall. Tot es basa en aquella coneguda màxima del pacient qui, assegut a la butaca de dentista, li ha agafat per l’entrecuix i li pregunta “Oi doctor que no ens farem mal?” Fidel a aquest principi de l’omertà catalana, l’expresident Torra s’ha queixat de la ruptura del front anti repressiu a l’assegurar Esquerra que mai portarien en les seves llistes a algú en les condicions de Laura Borràs qui no s’han cansat de repetir que el seu fort és cosa de “les clavegueres de l’estat” i de “la policia patriòtica”. Fins i tot la candidata de la CUP ha hagut de posar la reversa i on vaig dir va dir, va dir diego, doncs després d’assegurar que no investirien a senyora Borràs ja que segons els anticapitalistes l’únic veto és al “bloc del 155”.

Alguna cosa fa olor de podrit i no és precisament a Dinamarca.

Anar a la font – e-noticies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: