La Guàrdia Nacional mexicana escampa la por entre els migrants

La família Aguilar s’havia estat preparant des del febrer per emigrar cap al nord. Per fer-ho, va demanar un préstec de 2.600 dòlars per poder fer l’avançament al contrabandista que els facilitaria el camí i a mitjan de juny van tancar casa seva, al nord de Guatemala. 

Però a l’arribar a la frontera de Guatemala amb Mèxic, el contrabandista els va donar males notícies: era massa arriscat intentar creuar-hi. Després de l’acord entre les autoritats mexicanes i els Estats Units per reduir la migració hi ha massa policia i militars desplegats per tot arreu a canvi que Washington no imposi els temibles aranzels als productes mexicans. Tot i que el govern del president Manuel Andrés López Obrador va anunciar que desplegaria 6.000 efectius de la Guàrdia Nacional, de moment només se n’ha mobilitzat el 40%, tot i que també hi ha més militars. 

No obstant això, l’increment de la presència militar ja ha trasbalsat el flux de persones que fan servir aquesta frontera històricament molt porosa, i ha omplert de por els que volen donar el salt cap als Estats Units i els ‘coiots’ que participen del contraban.

La 'presó' de criatures migrants a la frontera dels Estats Units

La ‘presó’ de criatures migrants a la frontera dels Estats Units

“No sabem res, si aquest canvi és definitiu o només temporal”, diu Juan Alberto Aguilar, de 27 anys, qui va emprendre el viatge amb la seva dona i la seva filla de tres anys. La família estava asseguda, desanimada, a la plaça central de Nentón (poble proper a la frontera guatemalenca-mexicana), tot esperant una camioneta que portaria tots tres de tornada a casa.

A Ciudad Hidalgo, poble mexicà de Chiapas, al sud-oest de la frontera, els comerciants confirmen que hi ha menys gent de fora que para als seus negocis des de l’inici de juny en què Mèxic va començar a blindar la seva frontera. En aquesta zona la majoria dels clients són guatemalencs que creuen a Mèxic per comprar productes per vendre al seu país i creuen en barques el riu Suchiate i eviten el pas fronterer oficial per estalviar-se els aranzels creuen el riu Suchiate.

“La gent té por de venir perquè temen que el govern arribi a treure’ls la mercaderia”, explica Mary, comerciant a Ciutat Hidalgo que va demanar no fer públic el seu cognom per por a represàlies de les autoritats. “Vivim d’aquest comerç, mengem gràcies a aquest comerç”, es lamenta. A Nentón, la Silvia Avaja, propietària d’una botiga de 30 anys, explica que creua la frontera cada tres mesos per proveir-se de productes com sabó, desodorant i pasta dental. Ara, amb el nou panorama no ho té tan clar i més, després que hagi escoltat que les autoritats mexicanes confisquen les compres que s’han fet al mercat negre. “Em plantejo no anar-hi més”, afirma Avaja.

Esperar millor oportunitat

No obstant això, l’efecte del desplegament l’han sentit sobretot les persones migrants que creuen sense autorització i ara veuen Mèxic un obstacle impenetrable. És el cas de  Jonathan, de 28 anys i estudiant seminarista de Nicaragua, que explica que fuig de la persecució del govern de Daniel Ortega i les a amenaces de mort que va rebre per participar en les protestes de l’any passat en contra del règim. El jove primer va intentar quedar-se a Costa Rica però allà tampoc no va trobar la pau que buscava i ara vol arribar a Mèxic i d’allà anar cap als Estats Units. “Mai vaig pensar que seria així”, diu Jonathan, que es planteja la possibilitat de sol·licitar asil directament a Mèxic. Defensors dels drets dels migrants assenyalen que aquesta és l’opció de molts centreamericans.

Les ONG auguren que si bé ara el flux migratori disminuirà a curt termini, amb els temps recuperarà la xifra dels últims temps, ja que segurament els migrants buscaran noves rutes per camins remots i perillosos, fet que augmentarà el risc de ser víctimes de delictes. “Serà com quan [Donald] Trump va arribar a president, que la taxa de migració va disminuir per uns mesos, però després es va disparar una altra vegada”, afirma David Tobasura, consultor en matèria migratòria amb seu a Chiapas per l’American Friends Service Committee. “Això no aturarà la migració. Segurament en unes setmanes o mesos augmentarà. Serà igual que abans”, vaticina.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: