La Guàrdia Civil contra l’1-O: telèfons punxats, seguiments i fabulacions de crim organitzat

Rate this post

La Guàrdia Civil ha lliurat un informe al Tribunal Suprem espanyol en què assenyala i fa acusacions de tota mena a dirigents i alts càrrecs del govern català, de partits, entitats independentistes i empresaris (com en el cas del director de Mediapro, Jaume Roures) durant els mesos previs al referèndum de l’1-O. Té data del 31 de gener, i inclou al llarg de 176 pàgines una relació extensa de retalls de premsa i trucades intervingudes, i arriba a dir que l’organització de tota la logística i la gestió per a poder fer el referèndum és comparable al crim organitzat. Concretament, diu que utilitzava ‘tàctiques pròpies de la delinqüència organitzada’. I ho argumenta amb el fet que els qui tenien els telèfons intervinguts o que eren seguits i espiats durant el dia per part de la Guàrdia Civil mateixa utilitzaven aplicacions de missatgeria segura i tenien precaucions en l’enviament de correus electrònics. Això, segons la Guàrdia Civil, vol dir que ‘no és descartable que comptessin amb assessorament en aquesta matèria’. I aquí és l’informe assenyala els Mossos d’Esquadra, a qui acusa de voler ajudar a infringir la llei.

L’informe demostra que la Guàrdia Civil va tenir intervinguts durant mesos els telèfons de molta gent, i que va fer seguiments com a mínim durant les setmanes prèvies a l’1-O a càrrecs del govern. Un exemple és l’escolta de la trucada el 23 de setembre entre Carles Viver Pi-Sunyer i Margarita Gil, membre del Consell de Garanties Estatutàries i muller de l’ex-conseller d’Interior Jordi Jané. Parlaven del cop d’estat del dia 20, quan la policia i la Guàrdia Civil van irrompre en diverses dependències de la Generalitat. Viver explica que li van escorcollar el despatx i que li van intervenir el telèfon, i que cercaven missatges de WhatsApp, però que ell ja feia temps que el netejava per les recomanacions que li havia fet Jané. La Guàrdia Civil, havent escoltat la trucada, diu: ‘És a dir, Jordi Jané havia alliçonat Carles Viver sobre les mesures de seguretat que havia de tenir quant a l’ús de mitjans d’emmagatzemament de dades i en les seves comunicacions.

Veuen això com una demostració que algú els havia d’assessorar, i que aquest algú eren els Mossos. I que el fet de no concretar persones, ni objectes ni coses en les converses telefòniques demostra que ‘utilitzen un llenguatge convingut propi de la delinqüència organitzada.’ I concretament diuen que ’s’ha detectat l’adopció per part de les persones investigades d’unes precaucions en les seves comunicacions pròpies del comportament de la delinqüència organitzada, com l’ús de sistemes de comunicació que no són susceptibles d’intervenció (WhatsApp, missatges de Telegram amb autodestrucció en segons, correus electrònics amb esborrat gairebé immediat, etc,)’.

Seguiments
En aquest informe també queda ben demostrat que la Guàrdia Civil va fer seguiments a gent per mirar d’aturar els preparatius referèndum. Un d’aquests, que apareix descrit en l’informe, és el que van fer el 25 d’agost de l’any passat a Josep Maria Jové, secretari general de Vice-presidència, i el director general de Patrimoni, Francesc Sutrias. Primer els van escoltar, i després van anar a veure amb qui quedaven tots dos. Primer els van espiar quan entraven i sortien de la seu d’Economia; caminant per la Rambla de Catalunya i la Gran Via, entrant a la llibreria Altair. Havien quedat amb Pau Furriol, conseller de Damm, i detingut el dia 20 de setembre pel fet de ser el propietari de la nau de Bigues i Riells on la Guàrdia Civil va decomissar paperetes.

Tot seguit controlen els moviments que fan, quan surten de la cafeteria de la lliberia Altair, els autobusos que agafen… Els segueixen fins al restaurant on van a dinar, el cotxe que agafen… I amplien després les escoltes i els seguiments a la directora de serveis de Vice-presidència, Natàlia Garriga. A Garriga, la segueixen, la fotografien i segueixen el vehicle on puja fins al polígon de Bigues i Riells on van acabar decomissant paperetes. La Guàrdia Civil va romandre el matí del 2 de setembre vigilant les naus d’aquell poligon, i anotant els vehicles que hi entraven i identificant totes les persones que hi van anar aquell dia.

De nou, l’enaltiment
En resum, l’informe fa un resum de les investigacions que va dur a terme per a desactivar el referèndum, i enumera notícies publicades al llarg de tot l’any previ i les trucades entre els responsables de gestionar l’Agència Tributària, els preparatius per al sistema informàtic del referèndum, etc.

I, de nou, la Guàrdia Civil apunta a Josep M. Jové com a persona clau de tot plegat. Li atorga un paper rellevant, i insisteix a destacar el paper rellevant dels mitjans de comunicació en el camí cap al referèndum, perquè hi hagués la mobilització social que l’havia de fer possible. Diuen: ‘Els màxims responsables del moviment independentista són conscients que en les seves accions de comunicació tenen un paper fonamental els mitjans de comunicació social’. I és en aquest sentit que apunten a Jaume Roures. ‘Comptar amb el suport d’un proveïdor de serveis audiovisuals de l’entitat de Mediapro permetria difondre el missatge sobiranista a un públic molt més gran’. Per a la Guàrdia Civil, un documentari com ‘1-O’, que va emetre TV3 amb un gran èxit d’audiència, és un cas d’’enaltiment de les persones que van ser capaces de fer-lo efectiu’. Enaltiment, una altra vegada. I tota la investigació i la descripció dels fets com si es tractés d’una organització criminal.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »