La gran pesta mediterrània arriba a Barcelona

Tal dia com avui de l’any 1650, fa 369 anys, la Gran Pesta Mediterrània (1647-1651), que havia assolat el sud i el llevant peninsular arribava a Barcelona. Malgrat les mesures preventives adoptades, que havien evitat el contagi durant tres anys, el Consell de Cent (el govern municipal) i la Generalitat confirmaven l’existència d’un brot de pesta a l’interior de la ciutat. Aquella epidèmia coincidia amb la fase final de la Guerra dels Segadors (1640-1652) i provocaria una important mortaldat a Barcelona. S’estima que, entre agost de 1650 i mitjans de 1653, i sumat als efectes del conflicte i als episodis de fam, hauria provocat la mort a unes 10.000 persones (el 20% de la població total de la ciutat).

Segons les fonts documentals, aquella epidèmia procedia del nord d’Àfrica, i va penetrar a la península a través dels mariners dels vaixells mercants valencians i catalans que comerciaven amb els ports otomans d’aquella regió. Als Països Catalans, la primera ciutat afectada va ser València cap i casal (1647). El 1648 ja s’havia estès per la meitat sud del País Valencià, i va afectar especialment la vall del Segura, i des d’allà s’havia propagat cap a Múrcia i Andalusia. Va arribar a Sevilla el 1649 —llavors la ciutat més poblada de la península—, i segons les fonts se sumaria a un episodi de fam generalitzada —provocat per unes inundacions anteriors i una alça de preus de productes alimentaris—, i es va emportar la vida de 60.000 persones (el 50% de la població total de la ciutat).

L’any 1650 aquella pesta va arribar a Catalunya. Al gener es confirmava l’existència d’un brot a Tortosa, i al febrer a Tarragona. El comerç marítim la va propagar cap a l’altre extrem del país i al juny de 1650 ja afectava Girona i l’Empordà. Segons l’historiador Josep Clarà, va afectar la totalitat de la població de Sant Pere Pescador, que quedaria transitòriament deshabitada, i va provocar la mort de més de 500 persones a Girona (el 10% de la població). A finals de 1651 aquella pesta estaria remetent, excepte a Catalunya. El desplaçament de soldats hispànics al front de guerra català —procedents de zones que havien quedat especialment afectades— provocaria diversos rebrots, especialment mortífers a les ciutats de Girona i de Barcelona.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: