La gran escola sense sostre del ciclisme català

El ciclisme en pista és una escola. Tots els corredors hi haurien de passar per treballar la tàctica, la resistència, la potència…, elements que després són vàlids per a carretera”, explica el president de la Federació Catalana de ciclisme (FCC), Joaquim Vilaplana, al Velòdrom d’Horta. Plou a Barcelona i Vilaplana mira cap al cel. “Per sort, dissabte sembla que no plourà”, diu mentre prepara els detalls de la 15a edició del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, la sisena edició d’aquesta cita des que va ser batejada amb el nom del llegendari Miquel Poblet, el ciclista vallesà que va fer-se un fart de guanyar, tant en cursa com en velòdroms, als anys 40, 50 i 60.

Fa un any, l’única cita del ciclisme en pista de tot Espanya que puntua als calendaris internacionals no es va poder fer per un problema amb l’il·luminació del Velòdrom d’Horta, gestionat per l’Ajuntament. Aquest any, un cop arreglat el problema, el Trofeu torna amb un cartell d’alt nivell. Però aquesta escola de ciclisme, el Velòdrom d’Horta, fa temps que necessita “fer un salt de qualitat”, segons admet Vilaplana. El Velòdrom va ser construït el 1984 i es va convertir en la seu olímpica on José Manuel Moreno va guanyar la primera medalla d’or d’Espanya als Jocs del 1992. “El 2015 es va canviar la fusta, que no s’havia canviat des del 1984. Se’n va posar una de tropical del Camerún ideal per a aquest esport. Tenim una persona encarregada només de certificar que no s’aixeca ni una mica cap llistó, la pista sempre ha d’estar impecable. I tenim un Velòdrom ideal per a aconseguir grans marques, però cal tapar-lo. Només que caiguin quatre gotes, tot s’atura”. De fet, totes les proves estan programades per a dissabte a partir de les 9 del matí, però per si de cas, els organitzadors ho tenen tot preparat per si cal passar esdeveniments a diumenge.

Tapar tot el pavelló podria costar més de 15 milions d’euros. Tot i que existeixen altres opcions menys cares, com tapar la pista, però deixar la part central oberta, com el Velòdrom de Toló, a França, que Vilaplana ha visitat. “Caldria que els representants de les institucions tinguessin present que ja tocaria fer la coberta, per portar proves que ara no podem organitzar, com Mundials” explica el president de la FCC, que recorda que a Barcelona hi va arribar a haver més de cinc velòdroms en l’època daurada del ciclisme en pista, disciplina que segueix sent molt popular en països com França, Bèlgica o el Japó. “Tothom vol venir a Barcelona. Amb teulada, organitzaríem mundials”, es queixa Vilaplana, que no deixa de recordar que en directe, el ciclisme en un velòdrom impressiona. “Poder competir contra rivals internacionals és ideal per aprendre. No estic acostumada a aquest ritme de pista. Malauradament, els equips ciclistes no solen ajudar gaire per deixar-te córrer en pista, si bé és un món fascinant”, diu la jove Laura Rodríguez, representant de la nova fornada catalana. “Aquesta edició tindrem 17 catalans en un cartell d’alt nivell internacional, molts formats en centres de tecnificació de la Federació”, admet orgullosa Marta Vilajosana, olímpica el 2008 i directora tècnica de la Federació.

Per atraure el millor cartell possible, Jaume Mas, coordinador de pista, ha apostat per un programa amb proves com el Madison o l’Omnium, proves que no sempre s’han vist a Barcelona. “Volíem que totes les proves fossin puntuables, fent-ho així més atractiu als corredors, que volen puntuar de cara als Jocs Olímpics”, raona. El resultat ha estat un 66% de corredors estrangers, que se sumen al talent local de ciclistes com el navarrès resident al CAR de Sant Cugat Juan Peralta, que, amb les anelles olímpiques tatuades al braç, somia amb Tòquio des de la gran escola del ciclisme en pista que és el Velòdrom d’Horta.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: