La gangrena

Sostinc que el procés ha estat des del seu inici un invent espanyol. La corrupció havia gangrenat totes les artèries del règim del 78 i l'única manera d’evitar l’ensulsiada era embolicar-se amb la bandera contra l’etern enemic interior. L’enèsima batalla per la unitat d’Espanya ho amagaria tot i ho justificaria també tot. Tanmateix, la deriva continua.

Amb la sentència dels ERO coneguda dimarts ja no queda un pam de net allà per on han passat els partits que han regit la política espanyola durant els darrers 40 anys. És molt significatiu i revelador de la decadència instal·lada que, després de conèixer-se les condemnes als líders andalusos del PSOE, els dirigents socialistes i del PP competeixin a veure qui ha estat més o menys corrupte. De totes maneres, ja fa temps que la metàstasi es va estendre a totes les institucions de l’Estat, començant per la mateixa monarquia, instal·lant-se en el món politicofinancer i contagiant el poder judicial.

Ara tot fa pensar que tornem a situar-nos molt a prop de la tempesta perfecta: l’economia va a la deriva, l’atur torna a créixer com no ho feia des de fa set anys i la guardiola de les pensions es buida. Les institucions europees no deixen d’advertir que ens acostem al cataclisme

Ara tot fa pensar que tornem a situar-nos molt a prop de la tempesta perfecta. A Espanya no hi ha govern i no se sap quan ni si n’hi haurà. Observant alguns moviments sembla que hi ha poderosos partidaris del boicot al pacte Sánchez-Iglesias disposats a rebentar-ho tot. L’economia va a la deriva, l’atur torna a créixer com no ho feia des de fa set anys i la guardiola de les pensions es buida mentre els jubilats es mobilitzen com mai per unes pensions dignes. Les institucions europees no deixen d’advertir que ens acostem al cataclisme.

I tot això passa en un país que protesta comprensiblement perquè torna a tenir presos polítics, en un Estat que asseu al banc dels acusats, un cop més, un president català per defensar la llibertat i els drets fonamentals dels seus conciutadans. Fins i tot, com en temps del franquisme, Amnistia Internacional s’ha vist obligada a intervenir i interpel·la a la consciència democràtica dels espanyols advertint que “el Tribunal Suprem contravé el principi de legalitat, permetent a més la criminalització d’actes relacionats amb l’exercici de la llibertat d’expressió i reunió pacífica”.

És obvi que el règim no s’aguanta, que tot està per fer, i que ningú no s’atreveix a començar de nou.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: