La Fiscalia posa en el punt de mira les presons catalanes

Més enllà de cridar a acatar la sentència, la Fiscalia va redoblar dilluns la seva pressió sobre les institucions penitenciàries catalanes qüestionant el seu rol en cas que els líders independentistes haguessin de complir condemna en presons de Catalunya. En la memòria anual del ministeri públic s’inclou una apreciació del fiscal de Vigilància Penitenciària de Barcelona en relació a l’estada dels presos polítics als centres catalans, i en destaca diferents “situacions anòmales”, especialment manifestacions setmanals a les portes de Lledoners i Puig de les Basses i també una “anormal presència d’autoritats”. Una circumstància que s’afegeix a les sospites sobre Amand Calderó, director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, que va comparèixer al Parlament amb un llaç groc, va manifestar el seu rebuig a la presó preventiva i va qualificar els líders independentistes represaliats com a presos polítics. Amb aquests ingredients, la Fiscalia tem que es “puguin posar en qüestió les condicions de tranquil·litat i imparcialitat” amb què els funcionaris de presons hauran d’“avaluar” els polítics en cas de condemna.

Les suspicàcies del ministeri públic segueixen el fil del que els fiscals encarregats de la causa ja van voler deixar per escrit en les seves conclusions definitives: que no es pugui concedir el tercer grau als possibles condemnats a presó fins que hagin complert la meitat de la pena. Aquesta petició pot ser o no atesa pel tribunal en la sentència, però la decisió sobre on es compleix la pena ja no correspondrà al Suprem, sinó a Institucions Penitenciàries, que depèn del ministeri de l’Interior.

Una sentència molt extensa

Entre els presos de Lledoners les últimes setmanes s’ha debatut sobre la conveniència o no d’assistir personalment al Suprem per escoltar el veredicte de la sentència en cas que s’opti per la fórmula de la lectura pública, davant el risc que un trasllat a Madrid pogués dificultar el retorn a Catalunya. Tanmateix, el debat podria quedar en un calaix si el tribunal descarta aquesta opció, com van expressar ahir diverses fonts del tribunal. El motiu principal és que serà un text molt extens i “caldrien quatre dies per llegir-la sencera”, reflexionava un membre de l’alta magistratura, que també advertia que comunicar només la part dispositiva deixaria en un segon pla l’argumentació jurídica. Una opció a mig camí com podria ser exposar un extracte del contingut podria implicar una selecció “interessada” que el tribunal tampoc veu adequada. Per tot plegat, les fonts es decantaven ahir per altres fórmules, com la notificació a través de procurador o d’un funcionari que la fes arribar als centres penitenciaris. De fet, la llei indica que les sentències es notifiquen personalment. La decisió, però, encara no està presa, de manera que és una incògnita si els presos tornaran a la sala de plens del Suprem.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: