La fiscalia, per una condemna exemplar

Rate this post

Dimarts vinent es complirà un any des que la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va decretar l’ingrés a la presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó de Soto del Real. Un any privats de llibertat, denegada diverses vegades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, qui va assumir la causa, i que actualment compleixen condemna al centre penitenciari de Lledoners. Des d’aquell 16 d’octubre del 2017 han passat moltes coses, però cap no ha canviat la privació de llibertat que ara ja se sap del cert injusta i desproporcionada. Per si hi havia dubtes, han aparegut documentals d’aquell 20 de setembre en què la Guàrdia Civil va entrar a la Conselleria d’Economia que deixen ben clar el paper pacificador dels Jordis aquella jornada.

Tanmateix, el fals relat ha seguit el camí traçat. Els escarments, ja se sap, no es construeixen sobre la veritat, sinó que s’aixequen imposant una narració mil vegades repetida i milions de vegades difosa. Hi ha hagut des d’aleshores dos fets polítics importants: l’independentisme va guanyar de manera inapel·lable les eleccions del 21-D i els seus vots van canviar el curs de la història a Espanya alçant Pedro Sánchez a La Moncloa i expulsant de la presidència del govern espanyol Mariano Rajoy.

Tot això és important ressaltar-ho quan ja s’anuncia la presentació de l’escrit acusatori contra els Jordis i la resta de presos polítics catalans per part de la Fiscalia General de l’Estat. María José Segarra sembla que manté els delictes de rebel·lió (un mínim de quinze anys de reclusió) i de sedició (un mínim de deu) en línia amb els seus antecessors en el càrrec del Partit Popular. La gran farsa de la judicatura espanyola i que ja ha estat tombada en els tribunals d’Alemanya i Bèlgica, i hauria seguit el mateix destí al Regne Unit i Suïssa si no s’haguessin retirat les euroordres, segueix el seu camí com si tal cosa. Ara, a més, se’ns vol convèncer amb les filtracions corresponents que, tot i que es mantenen les acusacions, s’optarà per la franja més baixa de les condemnes.

Cal tenir estómac per demanar en aquestes condicions el vot dels independentistes als pressupostos generals de l’Estat. “És la política, no tot és el retorn dels exiliats i la llibertat dels presos, el dret a l’autodeterminació, el referèndum i la independència”, diu un dirigent independentista obert a la negociació.

I els Jordis, aquest dimarts, compliran un any a la presó.

Anar a la font
José Antich

Powered by WPeMatico

Translate »