La Fiscalia demana un any i mig d’inhabilitació per a un diputat d’ERC per l’1-O

La Fiscalia ha demanat aquest dimarts una pena d’any i mig d’inhabilitació per a l’alcalde d’Agramunt (Urgell) i diputat d’ERC al Parlament, Bernat Solé, per facilitar el referèndum de l’1-O al seu municipi, cedint locals públics i ocultant urnes.

En el seu escrit d’acusació, recollit per Efe, ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el ministeri públic demana també que es condemni a una multa de 24.000 euros el diputat, a qui acusa d’un delicte de desobediència a l’autoritat judicial.

L’escrit de la fiscalia recull els fets ocorreguts a la tardor del 2017, entre els quals l’aprovació de les lleis de desconnexió -quan Solé també era diputat de JxSí-, l’organització de la votació en locals municipals o la gestió que va fer com a alcalde el dia 1 d’octubre, amb les càrregues policials contra els votants. El ministeri públic recull diversos fragments d’entrevistes i mitjans de comunicació on Solé explica com va anar aquell dia. 

Solé és un dels pocs alcaldes -en comparació als 712 batlles que va començar a investigar- que la fiscalia ha decidit portar als tribunals. En la majoria de casos, no es van obrir diligències i el ministeri públic va acabar prioritzant la instrucció a 78 alcaldes. D’aquests, només 10 han passat els tribunals, segons informe que va fer públic l’Associació de Municipis per la Independència el març d’enguany. En aquest document, l’entitat municipalista denunciava l'”arbitrarietat de la justícia”.

Els casos pendents per l’1-O

Malgrat hagin passat dos anys del referèndum, encara hi ha diverses investigacions obertes per l’1-O. La sentència del Tribunal Suprem va ser la primera d’un seguit de causes que ara es veuran condicionades pel veredicte de l’alt tribunal. El relat dels fets influirà en la macrocausa del jutjat número 13, així com la causa de l’Audiència Nacional oberta contra els exalts càrrecs d’Interior i el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero.

També hi ha pendent, de cara els propers dies, que el Tribunal Superior de Justícia de Catañunya iniciï el judici contra l’anterior mesa del Parlament per un delicte de desobediència, per haver admès a tràmit diverses resolucions sobre l’autodeterminació i les lleis de desconnexió. Una actuació que també va fer l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, però que, en el seu cas, el Tribunal Suprem l’ha condemnat a 11 anys i mig de presó. 

A tot això, doncs, s’hi sumen també les causes judicials que tenen obertes diversos alcaldes per haver col·laborat, presumptament, amb el referèndum. 

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: