La dificultat d’acceptar jugar un partit que el Girona voldria no jugar

El Girona començarà una nova vida després del partit contra l’Alabès (20.45 hores, BeIN LaLiga), en què donarà per tancada la seva etapa de dues temporades a Primera Divisió. Estadísticament, hi ha una remota opció que permetria que la permanència fos una realitat. Però a Montilivi, sotmès a una pena difícil de digerir, ningú hi creu: el triomf a Vitòria hauria d’anar acompanyat de la derrota del Celta a Balaídos contra un Rayo ja descendit, i entre els dos partits s’haurien d’eixugar set gols del ‘goal-average’ general.

Eusebio Sacristán dirigirà el seu últim partit a la banqueta gironina, tot i tenir un any més de contracte. El retorn a Segona, especialment per la manera com es produirà, dilapidant un marge de punts considerable –nou a finals de març– i amb una sensació constant d’incapacitat, li ha fet perdre tota credibilitat i obligarà Quique Cárcel a construir un nou projecte sense ell. En el moment en què el Girona es jugava les garrofes, ha perdut vuit dels nou últims partits. Especialment dolorosa va ser la patacada a Valladolid, on l’equip no va xutar entre els tres pals i va donar una imatge molt contrària a la seva competitivitat habitual. Allunyat de l’essència que el va fer gran, el pitjor de tot és sentir que tot això no hauria passat si el Girona hagués estat el Girona de sempre. Ara, però, lamentar-se ja no serveix per a res.

A l’últim partit del Girona a Primera no hi serà Cristhian Stuani, el seu màxim golejador amb 40 gols. L’uruguaià, que va jugar infiltrat contra el Llevant, va patir una recaiguda al soli de la cama esquerra. Tot i jugar lesionat, va fer creure en les esperances de salvació avançant els blanc-i-vermells amb una nova mostra de compromís que la ciutat mai li podrà agrair prou. L’uruguaià és un dels futbolistes que podrien abandonar Montilivi en les pròximes setmanes, perquè té un cartell prou suculent i s’ha guanyat el dret a continuar competint al màxim nivell. De fet, es preveu una reestructuració de plantilla important: començant pels que acaben contracte i no seguiran (Gorka Iraizoz, Ramalho i Raúl García), els cedits que no tornaran (Aleix García, Douglas Luiz i Patrick Roberts), els jugadors que no han trobat encaix (Doumbia, Lozano o Carles Planas), o primeres espases que no es podran retenir (Stuani, Portu, Bernardo, Pedro Porro o Mojica). De la capacitat de seducció del nou projecte dependrà que futbolistes com Àlex Granell, Pere Pons, Borja García, Juanpe, Muniesa o Bounou intentin un segon ascens a l’elit. A Vitòria serà una nit de comiats.

Malgrat tot, el Girona no llençarà el partit a les escombraries. Hi ha en joc la dignitat d’acabar bé. Perquè guanyant és fàcil, però també s’ha de saber perdre. A la baixa de Stuani se sumen les de Douglas Luiz i Johan Mojica, que també van jugar amb molèsties la setmana passada. Tampoc hi serà Borja García, que tancarà la seva sanció de dos partits, ni Juanpe ni Raúl García, per decisió tècnica. Bernardo, Aleix García i Doumbia apunten a la titularitat, tot i que homes com Porro, Ramalho, Planas, Roberts i Soni també podrien participar en l’última nit a Primera. L’Alabès, per la seva banda, també tanca un cicle: el d’Abelardo a la banqueta, en què ha flirtejat amb Europa però es quedarà a les portes. El Girona, però, ja tindrà prou feina a sortir al camp, perquè la depressió és grossa. Els finals mai són benvinguts. I aquest, després de dos anys preciosos i amb la inseguretat d’aquell que sap que potser no els tornarà a viure, encara menys.

Anar a la font – Ara.cat – ESPORTS

Deixa un comentari

%d bloggers like this: