La Diada d’uns quants

En els anys previs a l’aprovació de la Constitució del 1978, l’11 de Setembre a Catalunya es va convertir en una jornada d’unitat catalanista i democràtica contra el tardà franquisme. Aquest esperit va ser el que el va portar, ja com a comunitat autònoma, a ser declarat pel Parlament com a Diada Nacional de Catalunya. Des de llavors, durant l’11 de Setembre al matí, se celebraven actes institucionals en què tot el catalanisme hi tenia cabuda, i a la tarda, manifestacions de caràcter independentista. El 2012 es produeix, però, la mutació de la manifestació de la tarda en un acte de comunió amb el Govern de la Generalitat, liderat per Artur Mas, erigit en aquell moment en el líder de l’independentisme (encara implícit), enfront d’Esquerra. Encara que ara sembli un moviment centenari, també és d’aquella època l’ANC, un moviment de la mal anomenada societat civil, amb un objectiu molt concret: mobilitzar la ciutadania en favor de la independència. Des d’aquell moment, la Diada es converteix en un pols ciutadà, de la mà de les institucions de la Generalitat, a les institucions de l’Estat, tot i que també a les de la mateixa Generalitat, amb qui mantenen una relació ambivalent: l’activisme civil vol les urnes sí o sí, encara que no sigui possible en el marc constitucional, encara que suposi desoir la meitat de catalans i encara que suposi fer saltar l’equilibri convivencial mantingut durant 30 anys a Catalunya. L’11-S tendeix, cada vegada més, a ser una reunió dels independentistes unilateralistes, que ens perceben a tots els altres com a molest atrezzo sense prou pedigrí nacional.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: