La desinformació, l’hora dels experts

La desinformació, segons la Unió Europea, és la informació falsa o enganyosa publicada amb la intenció de treure’n algun benefici econòmic o amb l’objectiu de treure’n un avantatge.

Des de la generalització d’internet i de les xarxes socials, la desinformació ha esdevingut un fenomen creixent que cada cop afecta més la vida dels europeus, ja que les notícies falses influeixen en les nostres decisions.

En el moment actual de la pandèmia de la Covid-19, la sobreexposició informativa sobre el coronavirus està plena de notícies falses, rumors o teories conspiratives.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va posar en marxa un programa pilot denominat EPI-WIN i les autoritats sanitàries del nostre país i d’arreu del món fan un esforç ingent per informar la ciutadania sobre la pandèmia del coronavirus i la seva evolució. És difícil, però, fer front a les fake news, que, en general, són més compartides que les notícies verídiques.

L’OMS ens ha declarat víctimes de la infodèmia, és a dir, d’una gran quantitat d’informació no fiable sobre la pandèmia.

Aquest fenomen té les seves arrels en el fet que, en les societats occidentals, actualment hi ha una desconfiança força generalitzada envers les dades objectives i també un qüestionament del paper dels experts, desconfiança inexistent a finals del segle passat.

Els experts recullen les dades, les analitzen amb sentit crític i després les formulen i les presenten de manera sistemàtica. Això és el que avui necessitem més que mai

Podem dir —seguint William Davies (Estados nerviosos)— que avui, en bona part, les emocions afecten el reducte de la veritat. Segons el mateix autor, els sentiments i les emocions dominen el món individual i col·lectiu.

Però aquestes emocions, aquests sentiments en tots els àmbits, també en el de la desinformació, s’han de confrontar amb la ciència, amb els científics, que són les persones amb capacitat per distingir allò que té a veure amb els fets, d’allò que està relacionat amb les emocions, l’opinió o l’ètica.

Els polítics, els periodistes, els jutges i altres elits estan avui en el punt de mira, però això no hauria d’afectar els científics, els experts.

Els científics són, o haurien de ser, capaços deixar de banda les seves pròpies emocions quan s’introdueixen en una àrea d’anàlisi com l’actual pandèmia.

Els experts recullen les dades, les analitzen amb sentit crític i després les formulen i les presenten de manera sistemàtica. Això és el que avui necessitem més que mai.

Els científics han de ser intermediaris transparents, honestos i neutrals entre aquells que fan les comprovacions científiques i aquells que dissenyen i apliquen les polítiques públiques.

En l’economia de l’atenció, en la qual les emocions atrauen més mirades que la racionalitat, hi cal una perspectiva reflexiva, analítica i alhora —i això crec que és fonamental— consensuada de la comunitat científica, dels experts, que aporti al conjunt de la ciutadania aquella informació basada en fets verificats que permeti fer front a la desinformació i a la desconfiança que aquesta desinformació genera en la ciència i en la narrativa oficial.

 

Roger Loppacher és president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: