La desfeta de WeWork que va fer multimilionari el seu fundador

D’aquí uns anys la història de WeWork podria aparèixer a la pissarra d’una escola de negocis com a cas d’estudi de les conseqüències estrepitoses de la governança empresarial. El llegat que deixa el seu fundador i ara exconseller delegat, Adam Neumann, és el d’una companyia de coworkings que a l’estiu aspirava a valer 47.000 milions d’euros i ara amb prou feines en rasca més de 7.200. Entremig hi ha hagut un intent de sortir a borsa, pèrdues estratosfèriques i un llistat d’excentricitats al més pur estil Silicon Valley protagonitzades pel seu emprenedor. “Va convertir la companyia en una dictadura”, explica l’analista d’inversió Victoria Gago, que ha seguit de prop el cas de WeWork.

Neumann es va criar en un quibuts a pocs quilòmetres de la franja de Gaza. En diferents entrevistes a mitjans de comunicació, explicava que viure en una comunitat com les dels assentaments d’Israel va ser clau per a la seva visió empresarial: aprofitar espais d’oficines buits perquè empreses i emprenedors compartissin taula en un ambient cool de decoració nòrdica. L’emprenedor va tenyir aquest discurs de tecnologia -encara que el nucli de l’empresa era el negoci immobiliari- i el seu carisma va enamorar els inversors, que hi van abocar més de 18.000 milions d’euros. Un d’ells, però, s’hi va jugar encara més que la resta. Vision Fund, el fons tecnològic més gran del món propietat del grup japonès Softbank, va convertir WeWork en una de les seves principals apostes. Tot i així, després d’injectar-hi més de 9.000 milions d’euros, el resultat no va ser l’esperat. El fulletó amb el qual l’empresa pretenia fer el salt a Wall Street va posar una alerta vermella sobre els comptes de resultats. Hi havia un abisme de pèrdues en el seu balanç que no aconseguia quadrar amb els ingressos.

La ‘start-up’ va intentar sortir a borsa a l’estiu amb unes pèrdues insostenibles que van tirar enrere els inversors

El més sorprenent del document, però, va ser descobrir com Neumann havia fet servir l’empresa per enriquir-se a títol personal. La sortida a borsa frustrada de WeWork va revelar que, a més de fundador, l’emprenedor era proveïdor de la seva pròpia companyia, ja que havia comprat edificis sencers per després llogar-los a l’empresa. A més, mentre el valor de WeWork creixia sense aturador va aprofitar les rondes de finançament per vendre’s accions o concedir-se préstecs quasi sense interessos amb els fons del seu projecte.

Totes aquestes operacions no van alterar el control total que Neumann mantenia sobre la presa de decisions a WeWork. Per a Gago, el seu poder per pilotar el rumb de l’empresa va ser precisament el detonador de la forta crisi que travessa. Les accions de l’israelià van arribar a valer vint cops els drets de vot dels altres accionistes, però a mesura que la situació del grup empitjorava Softbank va intentar rebaixar el seu control fins que en va forçar la dimissió com a conseller delegat. “És clau que les decisions d’una empresa no depenguin d’una sola persona”, apunta Gago. El regnat Neumann s’estenia a la seva família i, en especial, a la seva dona, Rebekah Paltrow Neumann -cosina de l’actriu Gwyneth Paltrow-, que també va estar molt implicada en la direcció. Obsessionada amb l’“espiritualitat”, va ser l’encarregada de llançar WeGrow, un concepte d’escola per promoure la “consciència emprenedora” dels alumnes, sota el paraigua de negocis del grup The We Company.

La marxa de Neumann ha omplert encara més les seves butxaques. L’emprenedor rebrà més de 1.500 milions d’euros per abandonar l’empresa que ha deixat molt a prop de la ruïna, entre la compensació per les seves accions, una comissió de consultoria de 167 milions d’euros i una línia de crèdit de 452 milions per repagar els seus deutes. En la seva llista de trets megalòmans, Neumann havia expressat (en públic o en privat) el seu desig de convertir-se en el primer trilionari de la història, primer ministre d’Israel o “president del món”. “És una història molt trista i hauria de ser un toc d’atenció per als inversors sobre com gestionar les expectatives sobre una empresa”, adverteix Gago.

Amb Neumann fora de joc, Softbank ha pres les regnes de l’empresa i ja busca substitut perquè en canviï el rumb. El grup estaria sondejant John Legere, conseller delegat de l’operadora de telecomunicacions T-Mobile, un altre directiu atípic amb fama de ridiculitzar la competència a través de les xarxes socials. Qui agafi la feina es trobarà amb unes pèrdues duplicades fins als 1.131 milions d’euros i milers d’acomiadaments planificats.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: