La CUP adverteix que condemnar la violència “en abstracte” reforça el “relat” de l’Estat

L’empresonament de set membres dels CDR acusats de terrorisme ha marcat l’actualitat i declaracions polítiques de les últimes setmanes. El constitucionalisme ha donat per feta una radicalització de l’independentisme, i ha acusat els partits al Govern de no desmarcar-se amb prou fermesa de les suposades accions que preparaven els activistes. Tant ERC com JxCat han rebutjat públicament la violència tot i destacar que no n’hi ha hagut cap, però la CUP adverteix que aquesta actitud pot donar ales el “relat” criminalitzador de l’Estat.

La candidata dels cupaires a les eleccions generals, Mireia Vehí, ha deixat clar aquest dimarts que condemnar la violència “en abstracte” només serveix per “reforçar el marc de l’Estat”. “Han estat construint un relat de la violència en abstracte […] Si comencem a condemnar la violència en abstracte, estem jugant a les normes de l’Estat”, ha afirmat en una entrevista a Catalunya Ràdio. Assenyalant que “la CUP en cap moment ha cridat a fer servir l’acció directa”, Vehí ha resolt que la formació es nega a valorar accions que no han tingut lloc. “Fem política amb els fets”, ha dit.

La CUP quadriplica el nombre d'avals que necessitava per presentar-se a les eleccions espanyoles

La CUP quadriplica el nombre d’avals que necessitava per presentar-se a les eleccions espanyoles

Amnistia, autodeterminació i reconeixement de tots els drets són els tres arguments esgrimits per la CUP per concórrer per primer cop en unes eleccions espanyoles, les del 10 de novembre. Vehí ha afegit aquest dimarts que els cupaires també es presenten per portar al Congrés “l’esperit del 15-M”. “S’està intentant fer una segona transició i anem a impugnar-la”, ha afirmat al llarg de l’entrevista, des d’on ha ofert la CUP a “tota aquella gent que continua pensant que esmena totalitat regim és mes necessària que mai”. Una carta de presentació que assenyala a una pugna en campanya amb els comuns.

Vehí ha volgut deixar clar, en tot cas, que el fet de fer el salt al Congrés no significa que l’esquerra independentista hagi de “deixar de construir poder popular”. “Les institucions tenen una cotilla i un límit claríssim”, ha argumentat. En aquest sentit, també ha destacat que “el pes de resposta sentència” del judici del Procés, que previsiblement es dictarà en els pròxims dies ha de ser “popular, desobedient i al carrer”. “És un judici a tot un poble i hem de respondre amb una desobediència civil massiva”, ha afirmat. De cara a la resposta institucional, encara per definir, ha avisat els partits al Govern que “la sentència marcarà la forma en què l’Estat tractarà la dissidència política a partir d’ara”.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: