La cultura menystinguda

Fa alguns dies hi va haver un gran enrenou en el món de la cultura per les declaracions del fins llavors poc visible ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, a qui davant de les mesures que prenien altres ministres per pal·liar els efectes de la pandèmia només se li va acudir dir que primer venia la vida i després l’art. Malgrat tot, si la pandèmia mata, la situació dramàtica dels agents de la cultura durant i després d’aquesta pandèmia també matarà… de gana. Si les seves condicions ja eren precàries abans de la infecció, ara seran dramàtiques. Llavors, el dia 5 de maig el ministre va aprovar unes mesures econòmiques urgents per al sector cultural. Va anunciar línies de crèdit a les empreses culturals però va afegir que la liquiditat encara no havia arribat. Com acostuma a passar, són el sector de les arts escèniques i el sector audiovisual els que reben més ajudes. En el de les arts visuals hi haurà ajudes a les galeries, els artistes, crítics i comissaris, va afirmar, però sense especificar cap quantitat. Més tard es va parlar d’una ajuda d’un milió d’euros per a la compra d’art contemporani, tot i que és poca cosa per a tot un país. Em pregunto què faran els artistes plàstics que no tenen una galeria o els dissenyadors gràfics. A França ja s’han proposat una gran quantitat d’idees, com l’anul·lació dels lloguers dels tallers, la compra directa d’art i un gran programa d’encàrrecs públics.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: