La crisi de Ryanair, o la manca d’inversió de l’Estat i la gestió centralitzada d’Aena

La polèmica sempre ha acompanyat la companyia aèria irlandesa Ryanair des de la seva arribada a l’Estat l’any 2002. Des de cancel·lacions massives de vols sense previ avís i justificats amb una mala planificació de les vacances dels pilots, fins a alertes desesperades dels mateixos pilots demanant aterrar immediatament en diversos aeroports davant d’una falta imminent de combustible. 

L’últim episodi és d’aquest estiu. L’aerolínia ha anunciat un rigorós pla de reestructuració que inclou el tancament de les bases de Girona, Las Palmas, Tenerife Sud i Lanzarote, i 512 acomiadaments, dels quals 164 a l’aeroport de Girona. A més, l’empresa ha anat més enllà i ha anunciat que el nou president executiu serà Eddie Wilson, fins ara el cap de personal, l’encarregat de negociar els acomiadaments i el mateix directiu que ha penjat un vídeo a la intranet de la companyia amenaçant els empleats amb el missatge “Les vagues no serveixen de res”. 

El nou directiu substitueix el també polèmic Michael O’Leary, que ja al febrer va fer un pas al costat al capdavant de Ryanair per dirigir-ne el grup i les marques que l’engloben. La companyia de baix cost perseverarà en la seva controvertida política de reducció de costos –que inevitablement afecta el servei, com s’ha demostrat– per mirar de frenar la caiguda dels ingressos. 

Segons ha dit el mateix conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, des de l’any 2003 l’aerolínia irlandesa ha rebut 60 milions d’euros d’empreses públiques i privades de Catalunya, una inversió que hauria tingut un impacte econòmic anual de 500 milions d’euros. 

És habitual que la iniciativa pública i privada faci inversions i apostes si tenen un efecte multiplicador i un retorn per al territori. No es pot deixar el futur d’un aeroport a la mercè de la continuïtat o no d’una única companyia aèria. Cal garantir que es mantindran altres rutes, ja que l’aeroport de Girona és un nus important per al conjunt del territori, no només per a les comarques gironines. Tenir rutes aèries establertes no només facilita l’arribada de turistes a un indret sinó que ajuda a millorar la competitivitat i el progrés de la zona. Els avions de les rutes comercials que s’obren per portar turistes, també els poden agafar estudiants, científics o altres treballadors que tindran un impacte positiu en el territori. 

El problema que ara planteja la crisi de Ryanair fa aflorar la persistent manca d’inversió en infraestructures a Catalunya, on només arriba un de cada deu euros que el govern espanyol destina a l’obra pública. L’altra problema subjacent és la gestió d’Aena de manera centralitzada, avantposant sempre Barajas a la resta d’aeroports. La gestió conjunta de Barajas i del Prat fa trontollar els principis de la lliure competència. És per això que l’Estat hauria de tenir un sistema aeroportuari descentralitzat i interconnectat que el posés en les condicions idònies per millorar la competitivitat i el progrés de Catalunya i la resta de territoris veïns.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: