La Companyia Nacional de Dansa irromp al Liceu amb un innovador ‘Don Quixot’

Rate this post

La Companyia Nacional de Dansa amb seu a Madrid rellegeix el Don Quixot sobre l’escenari del Gran Teatre del Liceu entre el 14 i el 17 de setembre, un espectacle que van estrenar el 2015 al Teatro de la Zarzuela. José Carlos Martínez, director artístic de la Companyia Nacional de Dansa, ha explicat que la pauta de l’espectacle és “respectant la tradició, intentar innovar, per donar al públic d’avui que tingui les mateixes sensacions que es tenien a l’època en la versió original” de Màrius Petipà de 1869. L’arribada a la direcció de Martínez ha permès a la companyia retornar al repertori clàssic amb aquesta obra després de 28 anys. Una companyia que en aquesta ocasió estarà acompanyada de l’Orquestra Simfònica del Liceu sota la batuta del mestre Oliver Díaz. Aquesta coreografia barrejarà la dansa clàssica amb la tradició espanyola del bolero i el fandango. 

50 ballarins i ballarines donaran vida a aquest ballet que s’inspira en un episodi narrat en el capítol 19 de la segona part del llibre de Cervantes, en el qual s’expliquen les anomenades ‘Bodas de Camacho’, un embolic amorós sorgit quan obliguen la jove Quiteria a casar-se amb el ric del poble, tot i que ella estima el murri Basilio. La intervenció del Quixot i Sancho Panza, que passaven per allà, serà decisiva en el desenllaç feliç d’aquest relat.

Martínez ha apuntat que és una versió clàssica inspirada en l’original Don Quixot de Màrius Petipà i de la revisió que en va fer Gorski i les versions que ha ballat ell mateix. També ha volgut donar-li un toc especial: “A l’escena dels gitanos de la segona part ho he refet totalment perquè es pot seguir ballant dansa clàssica d’una forma més actual respectant la tradició. La pauta és respectant la tradició intentant innovar, per donar al públic d’avui que tingui les mateixes sensacions que es tenien a l’èpica en la versió original”. Ha destacat que la seva idea “era que fos un Don Quixot molt dinàmic i tractar-lo de forma cinematogràfica amb diverses accions a la vegada”. 

Martínez també ha explicat que ha transformat el personatge de Don Quixot. “A la versió tradicional té la seva visió de Dulcinea i aquí li he donat la possibilitat que la vegi i que pugui ballar amb ella”, ha afegit. “No és nomes una imatge per a ella”. 

Segons el director artístic, els ballarins de la companyia han evolucionat perquè “el ballet és un art viu” i després de l’estrena es pot seguir treballant. “En aquestes setmanes he fet canvis coreogràfics amb detalls de posada en escena”. Ha recordat que hi ha tres elencs molt diferents entre ells: “El públic que vingui el divendres o el dissabte no veurà el mateix espectacle i cada espectacle és únic”. Martínez ha assenyalat que Don Quixot ha estat la primera producció clàssica que la Companyia Nacional de Dansa feia en 28 anys. En total, han realitzat 55 espectacles a l’Estat i a l’estranger. 

L’original 

Don Quixot de Màrius Petipà va ser, juntament amb El llac dels cignes, un dels ballets més populars a Rússia, on es va crear el 1869 sobre una partitura de Ludwig Minkus. Aquesta obra va sorprendre al posar en escena la gent del poble. El director artístic José Carlos Martínez es basa en aquesta coreografia original de Petipà però també en les diverses versions que ha tingut l’ocasió de ballar durant la seva llarga trajectòria (Nuréiev, Baríxnikov i Gorski). Ha volgut mantenir la construcció coreogràfica del ballet però introduint matisos en els personatges i sobretot en la dansa amb la introducció d’un bolero i un fandango que respecten l’essència de la cultura i tradició espanyoles.

Deslligar cultura i política 

Per altra banda, Martínez ha lamentat que la cultura “depèn massa de la gestió política”. De fet, ha demanat el món de la cultura no hauria d’estar “tant directament lligat al costat polític” i “així els gestors anirien més tranquils amb la seva gestió”. 

Anar a la font
La Llança

Powered by WPeMatico

Translate »