La ceba feminista que no volia llençar menjar

“¿Algú sap què és el malbaratament alimentari?” Sis mans entusiastes s’alcen a l’aula de 6è A de l’Escola Can Fabra, a Barcelona, on la fundació Espigoladors fa un taller per explicar als nens tots els problemes que suposa llençar menjar, i també per trobar-hi solucions. Des de fa cinc anys l’organització Espigoladors organitza el premi #elmenjarnoesllença, que va ser creat perquè els més joves s’involucrin en l’elaboració de respostes davant del problema del menjar que acaba a les escombraries.

“Als més petits, de 6 a 12 anys, els demanem que enviïn contes il·lustrats que reflexionin sobre el malbaratament d’aliments i que ajudin a sensibilitzar sobre el tema. Els millors els recollirem en un llibre”, explica Anna Domènech, educadora d’Espigoladors, que ha vingut acompanyada de la il·lustradora Eli Serra per ajudar la classe de 6è a preparar el premi. Ho fan en escoles de tot Catalunya, i també en instituts. “En la categoria juvenil, d’11 a 17 anys, els participants han d’enviar un vídeo amb les idees i propostes per evitar el malbaratament”, diu Domènech, que celebra que en l’edició passada van rebre 145 contes -alguns d’escrits per tota una classe- i més de 90 idees.

L’edició passada del concurs van rebre 145 contes -alguns d’escrits per tota una classe- i més de 90 idees

Al taller a l’Escola Can Fabra, els nens han de decidir qui és el protagonista del seu conte, però abans Domènech els explica què és el malbaratament alimentari: “Fa referència als aliments que tenen valor nutritiu però que acaben a les escombraries”, diu. L’educadora també els dona algunes de les xifres del problema: “Un de cada tres aliments són desaprofitats. Això significa que, de mitjana, si comprem tres taronges, una acabarà a les escombraries. Si criem tres vaques, una acabarà desaprofitada… I així amb tot: el 30% de la producció d’aliments mundials es desaprofita. ¿Sabíeu que les xifres són tan altes?”, els pregunta. I un dels alumnes respon: “Sí! Va sortir a l’ InfoK!”

CONSUM DE KM 0

La classe de 6è A està ben informada: “Cada vegada que llencem aliments també estem contaminant -diu un alumne-, perquè l’aliment s’ha hagut de transportar fins al supermercat o fins a casa. Per això és molt millor consumir aliments que siguin de prop”. “Jo crec que als pagesos se’ls hauria de pagar milions d’euros, i no als futbolistes. Els pagesos ens alimenten i reben molt poc a canvi”, diu un altre. També es debat sobre els motius que porten les famílies, els supermercats o els restaurants a malbaratar aliments. “Moltes fruites i verdures acaben a les escombraries per la forma, tot i que són perfectament comestibles”, els explica Domènech, que afegeix: “A alguns aliments els posen cera perquè brillin. ¿On estem arribant que hem de maquillar fruites i verdures?”

Amb tota la informació necessària, els nois i noies de Can Fabra estan a punt per començar a preparar els contes. “Necessitem la vostra ajuda perquè sou molt creatius i sempre teniu moltes idees”, els anima l’educadora abans de repartir-los pintura i fulls en blanc, on començaran a crear els protagonistes del conte. L’encàrrec, a primer cop d’ull, sembla senzill: han d’abocar diferents pintures al paper, plegar-lo, desplegar-lo i… tatxan!, ja tenen la forma del personatge. “Ara necessiten mans, ulls, cames i un nom”, els explica la il·lustradora. Dr. Fresa, Enciamet Joanet, Bròquila, Sra. Llimoneta, Ravaneta, Hulka… l’aula s’omple de seguida de personatges que estan a punt perquè els nois i noies expliquin les seves històries. “La meva és una ceba feminista”, crida una de les noies mentre mostra el seu dibuix, convençuda que té opcions de sortir guanyadora. Serà així?

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: