La Càtedra Gaudí de la UPC impulsa un arxiu digital sobre l’arquitecte

Rate this post

La Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya ha presentat el projecte de l’Arxiu Digital Gaudí que pretén construir un gran catàleg únic i híper-connectat de l’obra de l’arquitecte català, de la seva etapa d’estudiant i dels ensenyaments d’arquitectura i urbanisme dels segles XIX i XX. El fons, amb més de 147.000 documents, dibuixos, projectes, fotografies, objectes i bibliografia de gran valor patrimonial serà accessible en línia per als investigadors i el públic general. Les limitacions pressupostàries impedeixen a la Càtedra tenir catalogats i inventariats la totalitat del fons per això, la prioritat del seu director ha estat crear un mapa general. Actualment s’han inventariat un 18% dels documents i la digitalització arriba a l’11%.

A més de la difusió universal d’aquest patrimoni, en la seva major part inèdit, que formen diferents col·leccions de la Càtedra Gaudí i de la Biblioteca i arxius de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), són objectius d’aquest projecte de digitalització promoure la recerca, l’estudi i el coneixement de l’obra de Gaudí i l’arquitectura i l’urbanisme dels segles XIX i XX, i col·laborar amb d’altres institucions en projectes d’agregació dels fons per incentivar-ne la visibilitat. Alhora, també són prioritats de la Càtedra reduir l’impacte que provoca la manipulació directe d’un material original i molt fràgil i cercar fons de finançament per a la seva restauració i conservació. 

El fons, ja disponible en línia amb els primers treballs digitalitzats, es composa de diferents col·leccions. Per una banda, l’arxiu de dibuixos i projectes originals de la Càtedra Gaudí, amb obres d‘Antoni Gaudí, Joan Matamala, Josep Maria Jujol, Francesc Berenguer, Joan Bergòs, Josep Costa (Picarol) i Ricard Opisso, entre d’altres. Una part del fons conté els treballs d’estudiant d’Antoni Gaudí- una cinquantena de documents- i els plànols de La Pedrera, la Casa Batlló i el Park Güell que van sobreviure a la destrucció del seu arxiu professional l’any 1936, així com documentació variada de Gaudí i d’altres arquitectes catalans. 

També hi ha l’arxiu gràfic de l’ETSAB amb treballs, projectes i dibuixos de diferents institucions dedicades a l’ensenyament de l’arquitectura i l’urbanisme des de mitjans del segle XIX i fons personals amb dibuixos, projectes i fotografies d’arquitectes com August Font Carreras, Bonaventura Pollés Vivó, Josep Fradera Botey, Josep Domènech Estapà i Josep Domènech Mansana. El fons també compta amb un recull fotogràfic de negatius en plaques de vidre sobre viatges i excursions, col·lecció de mobiliari, col·lecció de guixos, fons bibliogràfic especialitzat en Antoni Gaudí i en arquitectura i urbanisme i uns fons bibliogràfics històrics de la biblioteca de l’ETSAB. Segons han explicat en roda de premsa, un dels documents més antics que hi ha en aquest fons és un mapa de Barcelona de l’any 1700. D’altra banda, també s’hi poden trobar els treballs del “rastre” que han deixat tot els alumnes que han passat per l’escola d’arquitectura des de la seva fundació. 

El director de la Càtedra Gaudí, Juan José Lahuerta, ha assegurat que es tracta d’un fons “molt important” per la “quantitat” i “qualitat” dels treballs i perquè s’hi pot trobar als grans arquitectes modernistes, noucentistes i dels anys 50 que han passat per l’escola. 

Lahuerta ha denunciat que mentre que Gaudí s’ha convertit en el centre de l’explotació comercial de Barcelona, l’arxiu no compta amb recursos que permetien redescobrir a l’arquitecte. “Tot el que es diu sobre Gaudí, que era un geni mig aïllat i incomprès, canviaria radicalment si es pogués treballar en aquest arxiu. Cal catalogar i inventariar i així canviaria la percepció que tenim de Gaudí i se’l veuria com un personatge central en la construcció de Barcelona i en el paper de l’arquitectura a finals del segle XIX i el segle XX”, ha afirmat en declaracions als mitjans. 

La Càtedra Gaudí, fundada als anys 50, se centra en la figura de l’arquitecte català Antoni Gaudí i el seu entorn. El material de la Càtedra també abasta els arquitectes, artistes, intel·lectuals i tècnics coetanis de Gaudí, que inclou el període comprès entre finals del segle XIX i la primera meitat del XX. 

Foto: El director de la Càtedra Gaudí, Juan José Lahuerta.

Anar a la font
La Llança

Powered by WPeMatico

Translate »