La bufetada de la justícia belga a Llarena i el TS

Rate this post

Va passar a començaments del passat mes d’abril a Alemanya i ha tornat a succeir aquest dimecres a Bèlgica: la justícia europea ha donat una nova i sonora bufetada al jutge Pablo Llarena i al Tribunal Suprem que ha vingut avalant la seva instrucció contra l’independentisme català. Els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig tornen a ser ciutadans lliures en un país lliure una vegada la justícia belga ha desacreditat la instrucció duta a terme pel jutge Llarena. No hi haurà extradició com volia el Tribunal Suprem i, més enllà de la posició tancada de l’alta magistratura espanyola després del revés patit, l’Estat espanyol ha estat ferit en el sumari judicial més important que ha tingut Espanya entre mans en els últims anys.

Finalitzada la batalla judicial belga, el resultat final de les euroordres és de tres a zero. Queden pendents tres mes: la del president Carles Puigdemont que està a mitja partida, una vegada s’ha descartat el delicte de rebel·lió pel Tribunal d’Slesvig Holstein i és difícil que s’accepti el de malversació, sobre el qual no tardarà gaire a pronunciar-se la justícia alemanya. A Escòcia, la consellera Clara Ponsatí sembla tenir-lo igualment ben encaminat, com a Suïssa la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira. Són, en total, sis ordres d’extradició i algú hauria de plantejar-se seriosament què succeeix amb la justícia espanyola si quatre països qüestionen les posicions del jutge Llarena. No hauria de costar tant preguntar-se si no serà la justícia espanyola la que s’està extralimitant abans de fer comentaris com el de la Sala Penal del Tribunal Suprem acusant la justícia belga “d’absència de compromís amb prestar la col·laboració judicial demandada”.

Que la transcendental decisió de la justícia belga s’hagi produït el mateix dia que es compleixen set mesos -set!- de l’empresonament dels Jordis, Sànchez i Cuixart, no és una ironia del destí. És la macabra situació en què es troben els nou presos polítics a les presons d’Estremera (Junqueras, Turull, Rull, Romeva i Forn), Soto del Real (Sànchez i Cuixart) i Alcalá Meco (Forcadell i Bassa). I que posa de manifest que la justícia espanyola està disposada a asseure’ls al banc dels acusats prescindint del que succeeix en altres països europeus. Amb la crueltat que això suposa i la injustícia que comporta.

Ho hem dit en més d’una ocasió, a idèntica jurisprudència no hi pot haver delictes diferents i això és el que estan patint els nou presos en presons dels voltants de Madrid. Una nova sèrie de manifestacions la nit d’aquest dimecres a les places catalanes ha posat de manifest que la societat catalana no els oblida i els recorda. L’excepcionalitat del nou president de la Generalitat anant a visitar els que considera “ostatges” de l’Estat aquest divendres vinent en remarcarà una situació insòlita després de la decisió de la justícia belga. Però l’Estat espanyol sembla disposat a fer-se el desentès.

Anar a la font
José Antich

Powered by WPeMatico

Translate »