La bilateral, una conxorxa entre PSOE i Govern per enfonsar el PP (segons la premsa espanyola)

Rate this post

Si bé ahir ja eren previnguts i provaven de prevenir qualsevol tipus de diàleg entre Govern i govern espanyol, avui els diaris de Madrid es reafirmen i, en un nou lliurament de retrets i recriminacions a la situació política, continua la pluja de crítiques contra el PSOE per donar via lliure al “separatisme” a la reunió d’ahir celebrada al Palau de la Generalitat i “pagar” aquest preu després d’aconseguir que els partits independentistes donessin suport a la seva moció de censura contra Mariano Rajoy.

Mostrant sense embuts el seu disgust perquè els de Pedro Sánchez mostrin una mínima atenció cap a Catalunya, la premsa espanyola ve carregada de retrets al socialisme i d’elogis al PP, que acaben convertint el partit dirigit per Pablo Casado en una víctima de l’esquerra espanyola i de la sobirania catalana.

Malgrat això, no només els populars són damnificats de l’independentisme, sinó també l’executiu socialista perquè, al final, i sempre segons la seva opinió, qui mana darrere de tot això és el president legítim, Carles Puigdemont, que, afegeixen, tornarà a fer complir la seva agenda basada en l'”agitació de carrer”.

Eliminar el PP

Generalment, l’editorial del diari citat no surt publicat al matí en la versió digital del rotatiu, però aquesta vegada sí. Sota el títol “El preu d’una moció en censura”, l’ABC critica la posició del govern del PSOE sostenint que “es va moure en cercle amb el seu discurs buit sobre la «normalitat» i el «diàleg»” i, el que és pitjor per a ells, “una altra vegada redueix la seva estratègia a finançar millor la Generalitat, asfixiada pel seu deute i el seu dèficit.”

Segons el seu punt de vista, el fet que la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, “reprengués d’amagatotis la disposició estatutària, qüestionada pel Tribunal Constitucional, que garanteix a Catalunya un percentatge d’inversions en infraestructures en funció del seu PIB”, demostra com “els separatistes culpen de la crispació al PP”.

La reunió d’ahir, a més, “transmet el missatge que l’Estat ha perdut el pols” ja que, insisteixen, “els separatistes catalans saben que han recuperat marge d’actuació gràcies a un Govern [espanyol] que va renunciar a utilitzar el fòrum bilateral d’ahir per exigir l’únic important en aquest moment, que és la lleialtat a la Constitució i a les lleis”.

Però lluny d’això, “Pedro Sánchez i el seu govern continuen ancorats en el zapaterista argument que cal fer que Catalunya —és a dir, els nacionalistes— estigui còmoda a Espanya, els separatistes es mouen en una fase més avançada per al seu propòsit, que és el de trencar Espanya i no com quedar-se en ella”.

En la seva llista de crítiques contra el PSOE, posen de relleu que “quan tot fracassi, el PSOE no dubtarà a presentar-se com a víctima d’un engany o apòstol de la concòrdia” i subratllen que tot això respon a una estratègia entre l’esquerra i la sobirania per “eliminar el PP”.

Frenar el ridícul

En una línia similar, La Razón també vincula el suport dels partits independentistes a la moció de censura contra Rajoy i, com ahir, tornen a retreure al president espanyol que estigui disposat a parlar de tot —incloent els presos polítics— sol perquè va aconseguir arribar a la presidència del govern espanyol gràcies a la sobirania catalana.

Dit això, els de Francisco Marhuenda envien un missatge clar a Sánchez recordant-li que “no pot alterar el principi fonamental de la sobirania nacional”, així com que “ni ha de fer-ho, ni té mitjans per tancar un acord d’aquest calibre”.

El pitjor per a ells, tanmateix, però, és que estiguessin disposats a dialogar sobre els presos polítics perquè, al seu parer, és “massa precipitat parlar d’indults quan ni tan sols no han estat jutjats” i, a més, adverteixen l’independentisme —”per no fer més el ridícul”— que el govern de Sánchez no pot fer “res que modifiqui aspectes que vagin en contra de l’ordre constitucional, que satisfacin les aspiracions identitàries del nacionalisme i que culmini el «procés» amb èxit”.

Per acabar, i per no perdre costums, aprofiten l’ocasió per vorejar l’insult i titllar la compareixença del conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, de “patètica” per haver dit que “el concepte de «normalitat» que té la Generalitat no és el mateix que el del Govern”.

I és que, segons el seu parer, “normalitat” significa que “la Generalitat renunciï a la via independentista i a trencar la unitat territorial d’Espanya”, encara que tenen bastant coll a baix que “l’agenda que es complirà és la de Puigdemont: agitació del carrer l’11 de setembre i aniversari de l’1-O, pujada del to sentimental i eleccions autonòmiques”.

Irresponsabilitat institucional

Mentrestant, El Mundo es lamenta que el govern del PSOE estigués disposat a parlar de referèndum i de presos polítics perquè això demostra que “manca de sentit parlar de normalització institucional” ja que, afirmen, “sense lleialtat no és possible el diàleg”.

El diari citat no considera “normal” parlar de votar, de democràcia. El dret a decidir es queda al marge de qualsevol tipus de negociació perquè és impossible que es pugui permetre als catalans que votin. Però com, malgrat que es va parlar d’això, els de Pedro Sánchez només es van mostrar disposats a “realitzar diverses concessions al Govern”, consideren que això posa en relleu “la seva irresponsabilitat institucional”.

Per a ells, tampoc no entra dins de la “normalitat institucional” parlar sobre inversions addicionals en infraestructures o donar més marge de maniobra a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, cosa que, també, titllen d'”irresponsable”.

Involucrar Catalunya

Per contra, El País sí que creu que “comença a ser urgent reformar amb serietat el sistema de finançament” perquè, segons el seu parer, “necessita una reforma a fons” tenint en compte que “la negligència política ha condemnat als Governs autonòmics a operar amb greus problemes financers i a greus desequilibris en matèria de deute i Sanitat” i, precisament per això, consideren que és “millor una reforma seriosa, encara que amb més retard, que una altra d’improvisada”.

Però a més d’aquesta proposta, també emplacen el Govern a tornar a ser present en les reunions del Consell de Política Fiscal perquè, subratllen, “qualsevol acord quedaria incomplet sense ella”, motiu pel qual envien un missatge clar a tots els grups polítics posant a sobre de la taula que “cal fer tots els esforços que siguin raonables per involucrar Catalunya en la tasca”.

Això sí. “Només els raonables” perquè “si el Govern i l’actual majoria parlamentària a Catalunya persistissin en la seva negativa, persistència que equivaldria a un boicot nociu dels recursos que han de rebre la resta de comunitats, la reforma ha de preparar-se o fins i tot acabar-se sense Catalunya. Perquè el model actual, complex i desequilibrat, no se sosté”, sentencien.

L’Espanyol, de la seva banda, recorda que “dos monòlegs no fan un diàleg” i assegura que ha estat justament això el que “han evidenciat com de llunyans que hi són els interessos d’uns i d’altres, tret d’en un aspecte: ambdós pretenen allargar el diàleg tot el possible”.

Mentre sostenen que “a l’independentisme li interessa mostrar una cara amable i dialogant abans de llançar-se al carrer en ocasió de la Diada, de l’aniversari de l’1-O i de l’inici del judici als capitostos del procés”, argumenten que els de Pedro Sánchez “pretén guanyar temps i allunyar els nuvolots de lavançament electoral”, però, segons el seu punt de vista, el govern espanyol no hauria hagut de reunir-se amb el Govern després que el president Quim Torra digués el dimarts que Felip VI “no és el rei de tots els catalans”.

Ni operació diàleg, ni marge de negociació. Això és el que la majoria de diaris espanyols insten a fer —o a no fer— el govern dirigit per Pedro Sánchez.

Anar a la font
Marta Escobar Martí

Powered by WPeMatico

Translate »