La Barcelona acampada

No és la primera i molt probablement no serà lúltima. Lacampada  daquests dies a lentorn de la plaça de la Universitat és lexpressió dun desencant, el crit duna generació de puntes arrodonides que no encaixa en un puzle dangles rectes. És un pols a un sistema del qual se senten exclosos. I per això es planten enmig del carrer, a les places, als parterres, a lasfalt; perquè en el destorb i la resistència creuen veure-hi loportunitat que la realitat els nega. No és la primera perquè ja va passar el 1994 amb la lluita a favor del 0,7% solidari, o el 2003 contra la guerra de lIraq, o el 2011 amb el moviment dels indignats del 15-M. O fins i tot el juliol del 2018, amb la revolta del taxi. També hi ha hagut acampades al Palau Sant Jordi els dies previs als concerts de Justin Bieber (2013) o Take That (2007), però aquest és un altre tipus de fenomen social. Aquí sabordarà la tenda de campanya com a palanca de canvi. Així va ser la Barcelona que va dormir al carrer, amb les seves similituds i les seves lliçons. 

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

%d bloggers like this: