Kader Attia converteix les cicatrius del passat en art

Rate this post

L’artista franco-algerià Kader Attia va guanyar el 2017 el prestigiós premi Joan Miró, que incloïa amb la dotació la celebració d’una exposició a la Fundació Joan Miró. Ara, s’ha presentat aquesta exposició, que es podrà veure a la Fundació del 15 de juny al 30 de setembre. Les cicatrius recorden que el nostre passat és realon s’analitza la noció de reparació a partir de les cicatrius; l’artista argumenta que la marca del passat no s’ha d’ocultar, sinó que s’ha de posar de manifest. El muntatge d’Attia posa èmfasi en la pervivència de les ferides del passat (el colonialisme, l’esclavatge…), però també inclou una obra visual nova realitzada a Barcelona.

Un poble que ha resultat ferit no es cura per sí sol. Si no hi fem res, la ferida quedarà al seu subconscient i perdurarà durant generacions.

kadder attia 13

Kader Attia. Intifada: The Endless Rhizomes of Revolution, 2016. Instal·lació. Escultures metàl·liques, goma, pedres, diaris, fotocòpies. Vista de l’exposició Sacrifice and Harmony, MMK, Museum für Moderne Kunst, Frankfurt, 2016. Cortesia de l’artista, Galerie Krinzinger i Galerie Nagel Draxler Berlín/Colònia. Foto: Axel Schneider. © Kader Attia, VEGAP, 2018.

La reparació impossible

L’obra d’Attia se centra en les ferides del passat: del colonialisme, de l’esclavatge, de la guerra civil… Està especialment interessat en el concepte de reparació. Considera que, a la natura, la reparació es produeix de forma espontània: et talles i et surt una cicatriu i ja està. En l’àmbit social això és diferent, segons ell; afirma que després de molts anys pensant sobre el tema, “encara estic aprenent d’això”. Afirma que un poble que ha resultat ferit no es cura per sí mateix, i que si no hi fem res, la ferida quedarà al seu subconscient i perdurarà durant generacions. Aquest artista fins a tot usa la terminologia de “membre fantasma”, usada per a les persones amputades; argumenta que una societat que ha estat colonitzada sent encara el seu passat, “el fantasma de la ruptura civilitzacional”. Per això ha volgut usar com a títol de l’exposició una cita de l’escriptor Cormac McCarthy: “Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real”.

8.Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real. Open your eyes

Kader Attia. Open Your Eyes, 2011. Projecció de diapositives en dues pantalles. Cortesia de l’artista; col·lecció MoMA, Nova York; col·lecció Frac Centre – Fonds Régional d’Art Contemporain, Orleans; col·lecció Moderna Museet, Estocolm; col·lecció particular, i Galleria Continua. Foto: Musée du Service de Santé des Armées, París; Martin Monestier i Royal Museum for Central Africa, Tervuren. © Kader Attia, VEGAP, 2018.

Aire precolonial en obres postcolonials

Attia coneix bé l’art africà precolonial, després d’haver fet una estada al Congo quan era jove. Les peces d’art africà són la seva font d’inspiració: n’usa en algunes de les seves obres, i en algunes obres seves es basa en la contundència de les talles congoleses per fer obres d’una gran força. És el cas de J’accuse, potser la instal·lació més contundent de l’exposició, que incorpora una vintena de bustos de fusta, amb cares deformes, amb tot l’aire d’una màscara africana, sobre bases de metall. És una obra que vol constituir una denúncia dels horrors de la guerra, en la línia del que va fer Abel Gance, en una pel·lícula del 1918 que es projecta a la sala on s’exposa l’obra d’Attia.

2.Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real. Untitled (Couscous)

Kader Attia, Untitled (Couscous), 2009. Escultura al terra. Cuscús, pintura acrílica negra, focus. Cortesia de l’artista; Galerie Nagel Draxler Berlín / Colponia; col·lecció Frac Centre – Fonds Régional d’Art Contemporain, Orleans. Foto: François Fernandez. © Kader Attia, VEGAP, 2018.

Cant a la revolta

Una altra de les peces icòniques de Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real és una al·legoria de la intifada, titulada: Intifada, els inacabables rizomes de la revolució, que vol reflexionar sobre la resistència a l’opressió. Attia argumenta que qualsevol ocupació genera una contrareacció, i que les resistències apareixeran una i altra vegada. D’aquesta forma, una de les sales esdevé un camp d’estructures de ferro des d’on en creixen tiradors de goma, dels que usen els resistents palestins.

En un primer moment, a l’entrada de l’exposició, la Fundació Miró mostra una obra d’Attia molt característica: Untitled (Couscous), una instal·lació realitzada a partir de sèmola… Però potser les peces més emblemàtiques d’aquesta exposició són els miralls trencats i reparats, que reflecteixen una imatge del visitant ferida, trencada i reparada.

6. Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real. HEROES HERIDOS (2)

Héroes heridos, 2018. Projecció de vídeo multicanal. Cortesia de l’artista © Kader Attia, VEGAP, 2018.

Buscar a les reserves dels museus

L’artista franco-algerià ha treballat amb peces etnogràfiques reparades en el seu context d’origen, que ha hagut de trobar a les reserves del museu, perquè normalment s’amaguen als visitants (considerant-les obres “en mal estat”). I ha pogut constatar que generalment les societats africanes i asiàtiques, quan reparaven un objecte, intentaven resaltar el procés de reparació i no pas amagar-lo. “Quan mostro reparacions, mostro ferides”, apunta. I ha afirmat que això també passava a les societats europees premodernes: “No és una cosa exòtica”. De fet, el problema, per a Attia, és que “la reparació és irreparable”, i per això més val que sigui evident.

A Barcelona em van impactar les parets amb marques de bales de la guerra civil

9 MG 3102

Kader Attia. Mirrors and Mask, 2013. Màscara de fusta, fragments de mirall, peu d’acer, pedestal. Col·lecció Robert Müller-Brunotte, Dan Söderholm, Estocolm / Berlín. Foto: Pere Pratdesaba. © Kader Attia, VEGAP, 2018.

La marca catalana

Kader Attia va passar una temporada a Barcelona, el 1992-1993, poc després dels Jocs Olímpics. I va passejar-se per la ciutat amb la seva càmera, i recorda que li van impactar les parets amb marques de bales de la guerra civil. Van ajudar-lo en la seva reflexió sobre les ferides del passat. Afirma que la seva estada va contribuir a pensar en la relació entre passat i present. En la presentació de la seva exposició, ha volgut destacar que l’edifici de la pròpia Fundació Joan Miró, dissenyat per Josep Maria Sert, deixeble de Le Corbusier, té un deute de la cultura mossàrab. En aquesta exposició a Barcelona, Attia ha volgut aportar algunes obres realitzades expressament per a l’ocasió, i ha destacat que n’ha volgut fer una, justament, sobre la ciutat i els seus moviments socials. Héroes heridos és una producció audiovisual que reflexiona sobre els moviments socials i la immigració a Barcelona. “No només vull que m’expliquin les seves històries, sinó sobretot que em parlin sobre els seus projectes”, explica Attia.

L’art com a compromís

Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró, ha celebrat l’exposició, tot destacant el treball minuciós d’Attia. Ha afirmat que l’exposició és un tot coherent, perquè l’artista, tot i que reaprofita obres anteriors, les ha refet i reorganitzat per integrar-les en un tot. Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària “la Caixa”, impulsora del premi Joan Miró, ha glossat el compromís social d’Attia, i ha insistit en què si bé Attia parla de ferides, també parla de reparació, de futur, de comprensió… Attia ha volgut deixar clar que el seu art no está tan sols ancorat en el passat, sinó que es vol projectar en el futur. I ha aprofitat l’acte per denunciar la situació que pateixen immigrants i refugiats: “Els migrants són una gran oportunitat per al feixisme”, explica Kader Attia, qui argumenta que els polítics sense escrúpols els usen per treure rendiments electorals: “Els polítics han diabolitzat un fenomen que ha existit sempre”.

 

Foto de portada: Kader Attia, J’accuse, 2016. Instal·lació. Bustos de fusta sobre bases de metall, projecció de vídeo monocanal, color, so. Vista de l’exposició Sacrifice and Harmony, MMK, Museum für Moderne Kunst, Frankfurt, 2016. Cortesia de l’artista, Galerie Krinzinger i Galerie Nagel Draxler Berlín/Colònia. Foto: Axel Schneider. © Kader Attia, VEGAP, 2018.

Anar a la font
Gustau Nerín

Powered by WPeMatico

Translate »