JxCat vol que el Parlament investigui els atemptats d’agost

Rate this post

JxCat ha remès a diversos grups l’esborrany d’una proposta de resolució que demana de crear al Parlament una comissió d’investigació sobre els atemptats d’agost a Barcelona i a Cambrils. L’escrit a què ha tingut accés Europa Press va dirigit a ERC, als “comuns” i a la CUP, i pretén l'”anàlisi i investigació dels fets ocorreguts el 17 i el 18 d’agost de 2017 a Catalunya, les seves causes, antecedents, implicacions, perpetració i conseqüències”.

Sense comissió en el Congrés

És la segona comissió d’investigació sobre aquests atemptats que s’intenta impulsar en una cambra després que Cs n’impulsés sense èxit una al Congrés espanyol, amb l’oposició de la majoria de grups, inclòs el PDeCAT. El text de JxCat recorda els 15 morts i més de 100 ferits de l’atropellament de les Rambles de Barcelona reivindicat per Estat Islàmic i liderat per l’ex imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty segons indiquen fins ara les investigacions. Considera que l’atemptat forma part de “diversos fets ocorreguts abans i després”: abans, amb l’explosió d’una casa a Alcanar on van morir dues persones i es van trobar més de 100 bombones de butà i restes d’algun tipus d’explosiu. Els fets de “després” fan referència a la mort d’una dona a Cambrils arrossegada per un cotxe que s’escapava dels Mossos els cinc ocupants dels quals van morir en un tiroteig posterior portant cinturons amb explosius falsos, ganivets i una destral. El text també recorda que el 21 d’agost a Subirats (Barcelona) els Mossos van abatre el presumpte autor material de l’atemptat de Barcelona, Younes Abouyaaqoub, que també portava un fals cinturó d’explosius.

Transparència davant de la polèmica

JxCat al·lega que haver de crear-se aquesta comissió per la “polèmica” que es va generar sobre la mateixa autoria dels atemptats, les diferents línies d’investigació, i la participació dels cossos de seguretat i d’intel·ligència. Recorden que hi va haver “versions contraposades que no han permès tenir fins ara la certesa dels fets” i per això impulsen aquesta iniciativa. Després dels atemptats, es va saber d’un avís de la intel·ligència de la CIA als Mossos d’Esquadra sobre el risc d’atemptat terrorista a la capital catalana, una cosa que va ser desmentit pel llavors conseller d’Interior, Joaquim Forn. La segona polèmica es va generar davant de les informacions que asseguraven que el CNI havia mantingut contacte amb l’imam de Ripoll mentre va estar reclús a la presó de Castelló per narcotràfic el 2014, i no va ser expulsat de l’Estat espanyol com s’havia rpevist.

La resposta als atemptats

Per tot això, la proposta de JxCat inclou que la comissió contingui “un estudi de les diferents línies d’investigació efectuades pels cossos de seguretat i intel·ligència, tant de l’Estat espanyol com a nivell internacional.” A més, sol·liciten una anàlisi dels mecanismes institucionals de resposta als atemptats, “analitzant les polítiques comunicatives externes (opinió pública) i les internes (les dutes a terme pels diferents cossos de seguretat)”. També demana la descripció i documentació dels atemptats i dels “antecedents que el van generar o van possibilitar”, així com una anàlisi sobre la participació, preparació i implicacions en la configuració del mateix. Demana que es valorin els danys i conseqüències sobre les persones i els béns, una anàlisi de responsabilitats, una anàlisi del context geopolític internacional i les “lògiques de guerra global”, i una anàlisi del sistema socioeducatiu en els autors de l’atemptat i el seu entorn. Finalment, inclouen que la comissió pugui incorporar especialistes “en un nombre no superior al dels diputats membres de la comissió”.

Recerca de suports

JxCat vol impulsar la comissió a través del ple del Parlament i en té prou amb els seus 34 diputats per portar-lo al ple, però busca el suport d’altres forces per presentar-lo de forma conjunta; i seran els diputats els que decideixin si es constitueix o no –necessita la majoria de 68 vots per substanciar-se-. JxCat utilitza la mateixa via per la qual la coalició parlamentària de la passada legislatura entre PDeCAT i ERC –JxSí– va impulsar la comissió d’investigació de l”Operació Catalunya’, que es va constituir amb el suport de 98 vots de l’hemicicle (JxSí, PSC, els “comuns” i la CUP).

Anar a la font
Gustau Nerín

Powered by WPeMatico

Translate »