Jutgesses i Jutges per a la Democràcia alerta que la sentència “pot lesionar drets fonamentals”

El portaveu territorial de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch, no dubta a qualificar la sentència de l'1-O com a "històrica". Així ho va manifestar aquest dilluns en declaracions als informatius de la nit d'À Punt (20HNTC).

Per a Bosch, és "històrica" per dos motius. D'una banda, perquè "pot afectar la vida del nostre país en els pròxims anys". "Ja estem veient reaccions i esperem que el conflicte acabe encarrilant-se a través de l'àmbit parlamentari i a través de la protesta pacífica i d'altres espais", va expressar el magistrat. De l'altra, perquè en l'àmbit jurídic "havia de resoldre qüestions sense precedents" –per exemple, "si era possible una rebel·lió sense armes" o "si era possible una sedició a través de protestes pacífiques". "Tots estos conflictes entre violència i no violència són elements que jurídicament s'havien de resoldre, i són històrics perquè no tenen precedents", va afegir. 

A parer del magistrat, es tracta d'una sentència "amb llums i ombres". Així, "des del respecte a la sentència del Tribunal Suprem i des d'una visió estrictament personal", Bosch destaca que hi ha dos elements "que podrien qüestionar-se". 

"En primer lloc, històricament la jurisprudència havia considerat que la sedició és un delicte que té penes molt elevades i que, per tant, suposa greus alteracions de l'ordre públic; s'havia de cometre sempre amb violència o amb intimidació molt greu", va explicar el jutge. I va afegir: "En canvi ara el Suprem sembla que dona un bot jurisprudencial i considera que les protestes pacífiques poden suposar també un delicte de sedició, sempre que impedisquen les actuacions judicials i d'altres organismes". Per a ell, aquesta qüestió "pot lesionar drets fonamentals, com ara el dret de reunió i de manifestació". A més, Bosch va avançar que "segurament el Tribunal Europeu de Drets Humans entrarà molt a fons en una qüestió que és clau per al conjunt de l'espai europeu". 

En segon lloc, el magistrat destaca que, pel que fa a l'atribució de l'autoria, la sentència condemna els càrrecs públics independentistes "no per haver protestat davant dels col·legis ni per haver incitat a fer assentades i exercir eixa resistència passiva, sinó per haver organitzat el referèndum i per haver cridat a la votació". "El Tribunal Suprem considera que això és suficient per a implicar-los en una sentència condemnatòria molt elevada", va explicar Bosch, tot afegint: "Pense que també és molt dubtós que hi haja un nexe de causalitat entre cridar al vot i que es puguen produir posteriorment infraccions; igual que qui convoca una manifestació pacífica no hauria de ser responsable dels delictes que després es pogueren cometre". 

D'aquesta manera valorava el jutge valencià la sentència, que condemna els líders independentistes a penes d'entre 13 i 9 anys de presó. Per a Bosch, doncs, "hi ha molts drets en conflicte que no sols afecten l'estat espanyol". "Si aquesta sentència suposa una retallada en les llibertats, afectaria el conjunt d'estats europeus", va afirmar en declaracions a À Punt. Per això, a parer seu "és una sentència que també serà històrica per al Tribunal Europeu de Drets Humans".

Altres aspectes que caldrà tindre en compte són la competència del Suprem per a dur endavant el cas o si, per contra, s'hauria d'haver jutjat a Catalunya, o la qüestió de les presons provisionals per als acusats.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

%d bloggers like this: