Junts per mai més

Rate this post

Veient aquest títol vostè ara pot pensar que llegirà una peça sobre la immensa germanor existent entre Junts per Catalunya i el PDeCAT. I no. Pot pensar que va de l’extrema companyonia que adorna la relació entre Ciutadans i el PP. Doncs tampoc. I miri que augmenta cada dia que passa. Podria pensar que va de la unió sense fissures que regeix el contacte entre Esquerra i els Comuns. Nooo. Podria pensar que va de la fraternitat il·limitada que il·lumina el dia a dia del PSC i els Comuns. Bé, doncs ara em sap greu dir-li això que li diré, però vostè avui no n’encerta ni una. No, no, la peça va de Junts per Catalunya i Esquerra.

Quina harmonia. Quina concòrdia. Quin equilibri. Quina estabilitat. Quina amistat indestructible. Quina pau interna. Quina entesa infinita. Quina unanimitat permanent. Quina relació més indissoluble. Quina complicitat. Quina absència de retrets. Quin exemple de convivència. Junts per Catalunya i Esquerra no en són dos, és un de sol i indissoluble. Són una pinya tan compacta que és impossible extreure’n un sol pinyó del seu interior. Ni amb dinamita.

Que si tu has fet una cosa sense dir-me que la faries i, per tant, la vas fer sense que jo sabés que la faries, però resulta que tu dius a tothom que sí que vas dir-me que la faries sense que a mi em consti que em diguessis que la faries i, com que tu tampoc pots provar que em diguessis que la faries, aquesta circumstància fa que jo afirmi que tu no em vas dir que faries la cosa que vas fer i que finalment vas fer basant-te en que, segons tu, m’havies dit que ho faries a pesar de quedar demostrat que no em vas dir que ho faries.

Que si tu i jo diem que negociem i resulta que sense haver acabat de negociar res, surts tu dient que hem arribat a un acord i llavors surto jo dient que no hem arribat a cap acord tot i la voluntat d’aconseguir un gran acord, però de seguida surts tu dient que sí, que hem acordat un punt concret de l’acord total, cosa que no significa l’acord total, evidentment, però sí que és un pas en la bona direcció i jo dic que totes les parts ens hem posat a treballar a fons en un acord global i tu dius que ahir estava acordat un acord que aquest matí has negat que existís i jo contesto que cal una entesa que demostri una gran intel·ligència col·lectiva estenent les mans a tothom i tu afegeixes que estem en la línia de l’acord global que contempli totes les sensibilitats que encaixin en un pacte unitari fonamentat en el respecte als posicionaments parcials que es posen sobre la taula en les negociacions i jo ho remato amb la crida a un treball incansable per a un acord fruit de l’estudi de totes les propostes fins trobar la que encaixi en l’objectiu desitjat per ambdues parts. O sigui, res. De res.

I un cop dit tot això, tu i jo apartem els caps perquè volen cadires. I alguna pedra amb ciment a dins per fer-la més contundent.

I mentre, la resta ens ho mirem atònits i només tenim esma d’exclamar: això de la política és molt cansat, sobretot per qui no la fa.

Anar a la font
Iu Forn

Powered by WPeMatico

Translate »