Jordi Sánchez i l’anormalitat normalitzada

Ahir a dos quarts d’onze de la nit, la gent de l’Agència EFE a BCN va rebre la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de permetre a les seves instal·lacions una roda de premsa de Jordi Sánchez amb el candidat entrant des de la presó de Soto del Real.

Dotze hores després, a la seu de l’Agència EFE al 22@ de BCN tot estava a punt per poder oferir una sala i un senyal a uns entre 60 i 70 periodistes acreditats. El problema és que a Soto del Real no tot estava a punt.

Realment la crònica de com ha anat l’acte l’haurien de fer els tècnics que han anat a la presó i els companys que han treballat des de fora i que han aconseguit que en un espai de temps tan reduït i amb un munt de dificultats per resoldre hagin aconseguit que tot funcionés.

El cas és que a les 10.58, al hall de l’edifici se’ns ha explicat que, com va dir el filòsof postmodern José María Aznar en aquella memorable frase: “estamos trabajando en ello”.

A les 11.05 un agent de seguretat de Prosegur, que avui vetllava per la seguretat i prenia nota del nom, DNI i mitjà de cada periodista, fotoperiodista i càmera present ens ha dit: “Em poden acompanyar?”. I l’hem acompanyat fins la porta de la sala Can Tiana.

A 2/4 de 12 ha passat pel nostre costat i ha entrat a la sala la candidata número 2 de JuntsxCat per BCN, Laura Borràs, acompanyada del número 6, Francesc de Dalmases, i algunes persones de premsa i de xarxes de la candidatura.

Nosaltres hi hem entrat finalment a les 11.36. Al monitor des d’on després hem seguit la roda de premsa hi havia un tècnic parlant per telèfon dient que estava esperant que “li validessin”.  

Leadro Lamor, delegat d’EFE a Catalunya ha pres la paraula usant un micròfon autònom per explicar-nos les dues regles a seguir: 1/ última pregunta a les 12.25 perquè a dos quarts en punt des de Soto ens tallen el senyal i 2/ una pregunta per mitja i cap repregunta per donar temps al màxims de companys.

A les 11.43 en Jordi Sánchez ha aparegut a la nostra pantalla. De seguida he vist per twitter gent que penjava fotos del candidat amb la bandera espanyola i un retrat del Rei darrera seu. Jo creia que m’havia despistat i me les havia perdut per no haver estat atent. I no. Resulta que el senyal que vèiem nosaltres no era el mateix que vostè ha vist després per totes les TV. Si s’hi fixa, a la dreta de la pantalla i a l’esquerra de Sánchez, hi havia un telèfon. Doncs bé, nosaltres hem vist les imatges a través d’aquest telèfon, amb la qual cosa el nostre pla era lateral.

Sánchez ha fet una breu introducció i a les 11.55 ha començat oficialment la primera roda de premsa de la història en que el candidat era en una presó situada a 600 quilòmetres del lloc des d’on es feien les preguntes i després de 550 dies de ser-hi engarjolat. I això que sembla tan normal, no ho és. Gens.  

Si no m’he descomptat han estat 15 preguntes. Sobre el debat a 4 dels candidats espanyols, els indults, les llistes conjuntes, el diàleg, el bloqueig i la possible sortida a l’actual situació, la negociació d’un possible referèndum, el suport de Podemos al referèndum, el mandat de l’1 d’octubre, les relacions amb Esquerra, la proposta de fer 2 referèndums, el suport o no a la investidura de Sánchez, la possible repetició d’eleccions, si prendrà possessió de l’acta diputat al Congreso i deixarà l’escó al Parlament (ha dit que sí, amb la qual cosa hi ha un vot més al cantó indepe), els possibles pactes PSOE-Ciutadans, l’aplicació del 155 i la coordinació interna de la campanya entre ell que és a la presó i els candidats que són fora, sobretot  a l’hora de mantenir el mateix discurs.

Si vol saber les respostes, la Marina Fernández ho explica tot en la seva crònica periodística.

A les 12.27 ha sonat un telèfon. No era el vermell, però pràcticament. Era el canal a través del qual des de la presó avisaven que quedaven 3 minuts. Moment per l’últim missatge demanant el vot i amb la ja famosa frase “llum als ulls i força al braç” amb suport final pels periodistes presents en forma de “no us canseu gaire en la campanya”.
I s’ha apagat la pantalla. I s’ha acabat la roda de premsa.

I nosaltres ens hem posat a escriure les nostres cròniques. I en Jordi Sánchez, segons ens han dit, s’ha integrat en el règim corresponent a l’hora de dinar.

Nosaltres aquí i ell en una presó a 600 quilòmetres des de fa 550 dies. D’aquí 51 dies la xifra de jornades empresonat superarà la de quilòmetres. I això sembla normal. Però no ho és. I llavors ha passat pel meu costat Laura Borràs, que sortia de la sala per anar a fer un altre acte, amb cara moixa.

La cara de la realitat quan te’n adones que això d’avui sembla normal i no ho és. Gens.

Ves a la font
Autor: Iu Forn

Blog

18 d’Abril de 2019 – 3:37 pm

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: