Jordi Cuixart: dissident versus infractor

Expliquen els pares del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que de petit era un nen poruc i més d’una nit necessitava adormir-se al seu llit. Això, que no passaria d’un de tants detalls ínfims de vida personal, va cobrar aquest dijous una reverberació amplificada.

Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), davant d’unes 180 persones, es va presentar el llibre-manifest del president d’Òmnium Cultural, Ho tornarem a fer (Ara Llibres), una crida a la desobediència civil elaborada a partir de reflexions acumulades en aquests més de vint mesos que fa que és a la presó. “Aquest llibre vol ser un antídot contra la por”, va subratllar Marcel Mauri, vicepresident de l’entitat, que justament ahir celebrava els 58 anys de la seva fundació. En un acte conduït per la periodista Gemma Garcia Fàbrega, Mauri i dos membres més de la junta, el filòsof Xavier Antich i la sociòloga i activista Iolanda Fresnillo, van reflexionar sobre l’espina dorsal de l’ideari Cuixart.

“És llum en un moment de desorientació i desencant”, va resumir Antich. “Però què és el que tornarem a fer i com?”, va demanar la periodista -fent referència, així, al títol, que surt de l’afirmació que va fer Cuixart en l’al·legat final del judici i que ràpidament s’ha convertit en un lloc comú utilitzat pels dirigents polítics-. “Ho estem fent exercint els nostres drets fonamentals, amb petits actes: farem el que vulguem i com vulguem fer-ho, entre tots hem de decidir el camí necessari per exercir aquest dret a l’autodeterminació”, va respondre Fresnillo. “Si la defensa de drets fonamentals es converteix en un delicte a l’Estat, tenim l’obligació de tornar a exercir aquests drets”, va recalcar Mauri. Antich va distingir entre la desobediència a seques i la civil, que és “un acte de transgressió de la llei” que es fa col·lectivament i “assumint-ne les conseqüències”. Per tant, “qui desobeeix contra una llei injusta és un dissident” i no “un infractor”, va afegir. Es tracta d’una de les aportacions fortes del llibre. Lligat a aquest “combat a la por”, dues idees cuixartianes més: escoltar per avançar en els consensos en el famós 80% (i també a la resta de l’Estat) i compartir projectes. Entre el públic hi havia activistes com Jordi Armadans (Fundació per la Pau) i Pepe Beúnza, el primer objector de consciència de l’Estat.

Al principi de l’acte, diverses personalitats (Txell Bonet -la parella de Cuixart-, la seva germana Neus Cuixart, Vicenç Villatoro, David Fernàndez, Gerard Quintana, Bel Olid, Laura Pinyol i Iñaki Rivera) van pronunciar una tria de frases destacades del volum. A la sortida, el que hauria d’haver pogut ser -l’autor signant- va ser substituït per un tampó amb dedicatòria que la germana i una treballadora d’Ara Llibres estampaven al volum. La dedicatòria era, en si mateixa, una condensació del seu esperit: “Mai no podran empresonar les idees”.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: