El primer guany de les reedicions recents de l’obra de Joaquim Ruyra (Girona, 1858 – Barcelona, 1939) ha estat recuperar un text net dels estralls que la policia lingüística neonoucentista va infligir a la seva límpida i acurada prosa. Un dels exemples reportats per Adesiara, els actuals editors de La parada, mostra el grau de disbarat d’aquesta pruïja potinejadora: el “vol aterrat” d’unes orenetes (un vol baix, arran de terra) es va convertir en un “vol aterrit”. Així hem llegit tants clàssics catalans moderns, per desgràcia.
Font: Edició Catalunya d’EL PAÍS – Read More – [#item_author]