Joana Biarnés: els rodets oblidats del glamur en l’Espanya franquista

De Joana Biarnés (Terrassa, 1935-2018) es diu que va ser “el secret més ben guardat dels seixanta”. Va romandre tan amagat als ulls de tots que no se’n va reconèixer el valor –com acostuma a passar si s’és una dona amb talent– fins que ja va ser massa tard. La filla d’obrers que va entrenar la seva mirada fotogràfica al camp de futbol del seu poble, la primera fotoperiodista d’Espanya, ho va capturar (gairebé) tot en el tardofranquisme i la Transició: a més de colar-se a l’avió dels Beatles (i retratar-los des del lavabo), enganyar Polanski per fotografiar-lo a Marbella en l’aniversari de la mort de Sharon Tate, revelar les fotos dels Oscar al lavabo de Xavier Cugat o ser la preferida de Raphael o Serrat, Biarnés ho va cobrir pràcticament tot. Va treballar per a l’Abc i Blanco y Negro, va dirigir l’equip de l’agència Confifoto i va fundar l’agència Sincropress. En les seves fotos hi tenien cabuda des de la devastació causada per la riuada del Vallès el 1962 fins a Nuréiev o Orson Welles. El seu treball comprèn un quart de segle de pur periodisme, perquè el 1985 es va afartar de l’ofici i se’n va anar a Eivissa a muntar un restaurant. Allà va viure plàcidament fins que Cristóbal Castro es va trobar amb unes fotos seves per a una exposició i va tornar a estar a dalt de tot el 2014, quan li van donar la Creu de Sant Jordi i es va produir un documental en honor seu (Joana Biarnés, una entre tots).

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: