Joan Obiols, el psiquiatre humanista, protagonista de la primera exposició a l’Espai Joan Brossa

Rate this post

Nascut l’any 1918, i mort prematurament l’any 1980, a casa de Salvador Dalí, un dels seus il·lustres pacients, Joan Obiols i Vié va ser moltes coses: metge psiquiatra, gastrònom eminent, col·leccionista d’art i anàrquic aplegador de coses, company de generació i còmplice de la segona avantguarda, amic d’artistes, promotor del teatre i la música experimental sota el franquisme, figura destacada de la vida social, degà de la Facultat de Medicina i Rector en funcions de la Universitat de Barcelona els anys de la Transició, a més de científic reconegut internacionalment preclar innovador en la psicopatologia de l’expressió i en l’arribada de l’art brut.

Joan Obiols, Carles Santos, Joan Brossa

Joan Obiols, Carles Santos i Joan Brossa

Joan Brossa escrivia, poc després de la mort del seu amic, a Serra d’Or: “L’Obiols i jo teníem la mateixa edat i sovint rondàvem pels mateixos marges. Era un dels meus amics predilectes”. No és estrany doncs, que l’Espai Joan Brossa, el nou centre cultural de la Fundació Joan Brossa ubicat a La Seca, l’antiga fàbrica de la moneda barcelonina -al número 2 del carrer del mateix nom-, hagi estrenat aquesta setmana l’activitat -després de la inauguració oficial el passat mes de maig- amb l’exposició Art i follia, que vol ser un homenatge al psiquiatre i humanista.

L’exposició se situa, segons el president del Centre d’Estudis Joan Brossa -responsable de la programació de l’Espai-, Vicenç Altaió, en la voluntat del centre de recuperar la memòria a través dels tres eixos de la programació del centre: Realitat en crisi; Poesia en crisi i Peosia i art en acció, a més dels dels programes transversals, un en forma de diàlegs entre brossians antics i moderns entre creadors i pensadors, i l’altre, sobre accions poètiques experimentals. Art i follia esdevé una reflexió sobre la relació entre l’art i la malaltia mental i una constatació brossiana que “la realitat està en crisi”, argumenta Altaió. 

Exposició Joan Obiols/Fundació Joan Brossa

Una col·lecció de fotografies única

Comissariada pel seu fill Jordi Obiols, que segueix la tradició mèdica psiquiàtrica i la dèria humanista familiar, la mostra, basada en l’oceànic arxiu del metge, aplega per una banda una vuitantena d’imatges de pacients seleccionades d’entre les més de 600 realitzades pel doctor Obiols, molt aficionat a la fotografia en les seves visites als diferents centres mentals de l’època. Eren anys en que els hospitals psiquiàtrics s’anomenaven manicomis o frenopàtics, on el metge podia entrar armat amb la seva càmera i fer un retrat profund d’alguns dels internats, on queden patents el patiment dels malalts mentals als anys quaranta-cinquanta, on l’únic tractament possible semblava el confinament entre les quatre parets d’aquelles tètriques institucions. Uns pacients que, sota la mirada d’Obiols, queden dignificats.

Exposició Joan Obiols. Fundació Joan Brossa

L’art com a teràpia

Les imatges preses pel doctor Obiols dialoguen amb els treballs realitzats pels mateixos pacients, a qui el metge animava a expressar-se a través del dibuix. El psiquiatra català, deixeble del cèlebre doctor Ramon Sarró -Obiols havia elegit l’especialitat de psiquiatria després d’una conferència sobre psicoanàlisi d’un altre nom destacat de la psiquiatria catalana, Emili Mira- va lligar la seva vocació humanística amb la pràctica terapèutica, en la línia del que ja s’estava fent a d’altres països. De fet, amb Sarró i Gonzalo R. Lafora va ser l’introductor  l’introductor a Espanya de la teràpia a través de l’art i s’entusiasmà amb l’art brut -la psicopatologia de l’expressió- de Jean Dubuffet. La seva és la col·lecció d’art psicopatològic més gran del país. Els dibuixos, alguns de notabilíssima qualitat, amb influència d’artistes destacats, i on sovint s’hi intercalen missatges profunds amb somnis i deliris, esdevenen el testimoni d’una forma d’alliberament per aquests pacients.  

Dibuix d'un dels pacients de Joan Obiols, que apareix al marge dret/Espai Joan Brossa

Un dels dibuixos d’un pacient del doctor Obiols, que apareix representat a la dreta

Un humanisme polifacètic

Un tercer àmbit de la mostra, al pis superior de la sala, està dedicat íntegrament a la seva faceta humanística, i permet conèixer la vinculació del doctor i humanista amb les tendències del moment en art, música, teatre, cinema i fotografia a través d’obres de la seva col·lecció, amb peces dels seus amics de Dau al Set, com Joan Ponç, Antoni Tàpies o Joan Tharrats, de mestres com Joan Miró o Salvador Dalí i de la generació emergent, com Moisès Villèlia, Joan Pere Viladecans o Perejaume, de qui va comprar una de les primeres obres.

Però, no només es pot veure una selecció de la col·lecció del doctor, feta, segons el seu fill, d’una manera anàrquica i arrauxada, sovint per amistat -va estar pagant 500 pessetes al mes a Tàpies, que aquest passava a cobrar a casa seva i només va comprar a cop de talonari un Torres García– sinó que es pot accedir, a través del seu desordenat arxiu, a la intimitat de les vetllades teatrals, on una jove Julieta Serrano interpretava una obra de Brossa -a qui també podem veure “actuar” en les filmacions casolanes d’Obiols, fent striptease o fent mofa del teatre burgès -; a les pantagruèliques reunions del grup Porcus -que compartia amb el seu íntim amic Nèstor Luján, l’escriptor Joan Perucho, el periodista Horacio Sáez Guerrero o el també psiquiatre i crític taurí Mariano de la Cruz– o dels homenatges organitzats a Via Veneto per La taula, d’Oriol Regàs.

Exposició Joan Obiols/Fundació Joan Brossa

Sala de l’exposició Art i follia, dedica al doctor Obiols

En ple franquisme, cases com la d’Obiols van ser un reducte de cultura i humanitat, seu de les activitats de l’anomenat Club 49, on es podia fer tertúlia amb escriptors, com Camilo José Cela, veure el teatre més experimental de Brossa o Ricard Salvat, el cinema radical de Pere Portabella o assistir a audicions de la música d’avantguarda de Mestres Quadreny o Gyorgy Ligeti. 

L’exposició Art i follia es podrà veure fins el mes d’abril. A partir del mes de maig, el segon nucli de programació, Poesia en crisi, es traduirà en una gran exposició situada a la dècada dels 60 del segle XX, quan va emergir la poesia experimental, visual i objectual, de la qual Brossa és un gran exponent, i que servirà per commemorar el centenari del poeta.

Anar a la font
Joan Safont

Powered by WPeMatico

Translate »